Interrogació

Moviment dels interrogatius

 

Si comparem les dues frases catalanes

He comprat un vestit
Què has comprat?

veiem que en el primer cas el complement directe va darrere el verb, mentre que en el segon, pel fet de ser un pronom interrogatiu, passa al davant. També hi passaria si tingués una altra funció, com ara a

Amb què has tret la taca?

En català, doncs, la norma és col·locar el pronom interrogatiu al principi de l'oració. És cert que podem dir

Has comprat què?

però aquesta forma es circumscriu a situacions especials, per exemple si no hem entès bé allò que ens diuen o si volem manifestar estranyesa, etc.

D'una manera general, hi ha dos tipus de llengües: en unes, es produeix el moviment descrit; en d'altres no.

El xinès és un exemple de llengua en què el pronom interrogatiu ocupa el mateix lloc que ocuparia un sintagma nominal no interrogatiu amb la mateixa funció sinàctica:

Ni kanjian le shei?
Tu veus [Perf.] qui?

En d'altres llengües l'interrogatiu va al costat del verb; és el cas d'una de les dues construccions possibles en hongarès:

János_t ki hítva fel ?  
Joan_[Ac.] qui cridar amunt ? (=telefonar)

En les llengües en què les interrogatives tenen un canvi d'ordre (entre subjecte i verb, per exemple) i alhora col·loquen al principi el pronom interrogatiu, és freqüent que els dos fenòmens s'acumulin. N'és un exemple l'alemany:

Was suchen Sie da unter dem Sofa?
Què busca vostè aquí sota el sofà?