Coordinació

 

En la subordinació, una oració depèn d'una altra de principal i juga un paper sintàctic en relació a la principal. En la coordinació, en canvi, es vinculen en termes d'igualtat jeràrquica dos o més sintagmes:

En Joan i la Maria
Una vall ampla i fèrtil
La pobra noia reia i plorava alhora
La fàbrica havia tancat les portes i el silenci es va apoderar de l'entorn

Es consideren tres tipus bàsics de coordinació:

(La coordinació copulativa també es pot anomenar 'conjunció', però en la tradició gramatical catalana aquest terme es reserva només a un tipus de paraula).

La coordinació també pot ésser negativa:

Ni or ni plata
La culpa no és d'ell, sinó teva

La igualtat jeràrquica en els termes de la coordinació no sempre equival a una coordinació semàntica. Considerem

Llegia i alhora escoltava música
Escoltava música i alhora llegia

on no hi ha cap matís semàntic notable que diferenciï les dues oracions precedents. En canvi, a

Va morir la seva dona i ell ja no va fer res més de bo

difícilment podríem fer una permuta de les dues oracions, sinó explicitàvem alhora el caràcter causal o temporal que té la primera:

* Ell no va fer res més de bo i va morir la seva dona
No va fer res més de bo des que va morir la seva dona.