Concordances verbals

Concordança subjecte-verb

 

La concordança més estesa entre les llengües és la que es dona entre el subjecte i el verb.

És el cas del català, en què el subjecte i el verb concorden en persona i en nombre. Considerem les oracions

Aquesta tarda en Joan ha anat al cinema
Aquesta tarda la Maria i en Joan han anat al cinema
Aquesta tarda nosaltres anirem al cinema

En català hi ha, a més, una concordança de gènere en els temps compostos de participi:

La casa fou destruïda durant la guerra

Anàlogament, en anglès tenim

I work at home
Mary works at home

En d'altres llengües aquest fet es dona amb els anomenats classificadors: és el cas del suahili, en què el subjecte i el verb concorden en classificador:

Wa_ geni wa_ liingia katika nyumba kubwa
[Classif. Pl.]_ visitant [Classif. Pl.]_ van_entrar a casa gran

En les llengües eslaves algunes formes verbals tenen variacions de gènere; en aquest cas s'hi dona una concordança en gènere. En txec, per exemple,

Petr hledal Vlastu = En Pere buscava la Vlasta
Vlasta hledal_a Petra = La Vlasta buscava en Pere