Àmbis d'estudi

Què és una gramàtica?

 

Els parlants nadius d'una llengua adquireixen de nens el cabal lèxic de la seva llengua i una sèrie de normes combinatòries que fan que una manera d'expressar-se es percebi com 'correcta', 'incorrecta' o 'inintel·ligible. Aquest conjunt de normes es coneix amb el nom de gramàtica.

És un coneixement intuïtiu, que s'aprèn per imitació, però molt difícil d'explicar sense desenvolupar alhora un marc conceptual adequat. No és cap contradicció: els nens aprenen a caminar, però més enllà de l'obvietat de dir que 'es camina posant un peu davant l'altre', la descripció rigorosa de les formes de caminar - i de córrer - requereix un nivell de detall molt més gran.

Per això s'ha d'evitar l'error de molts que diuen que tal o tal llengua no té gramàtica. Totes les llengües tenen gramàtica, en el sentit que els seus parlants saben destriar molt bé - per descomptat sense necessitat d'haver-ho estudiat - allò que en la seva llengua es diu d'allò que no es diu.

La descoberta de les regles és feina dels gramàtics descriptius, que ens expliquen com funciona una llengua. La descripció d'aquestes regles i com es relacionen les formes que en resulten amb els significats que es transmeten és la comesa cabdal de les gramàtiques descriptives. Si visitem la tribu més endarrerida del mon - per descomptat analfabeta - i fem que ens ensenyin a parlar la seva llengua, aviat descobrirem que tenen molt clar que 'això es diu així' i 'això no es diu així'.

Les normes que en resulten són molt variables, però no infinitament variables. No hi ha, per exemple, cap llengua amb una regla així:

"Els dimarts a la tarda el complement indirecte es construeix sense preposició"

Les llengües de cultura tenen, a més, una gramàtica normativa, ben codificada, i una ortografia definida. Les gramàtiques normatives fixen uns marges a la dispersió que pot representar l'espontaneïtat absoluta dels parlants: passa sovint que hi ha divisió d'opinions entre aquests, i aleshores les gramàtiques normatives accepten o rebutgen determinades formes gramaticals - com accepten o rebutgen determinats termes lèxics. Les gramàtiques normatives són sempre reflexions a posteriori sobre normes preexistents en la col·lectivitat dels qui parlen la llengua, i una selecció i una sistematització en funció de diversos criteris històrics, de coherència interna, etc.

El català normatiu, per exemple, davant la doble possibilitat:

  He vist el nen a qui vaig regalar la pilota
* He vist el nen que li vaig regalar la pilota

accepta la primera i rebutja la segona: Però un gramàtic descriptiu podria descriure-les perfectament totes dues.