Àmbits d'estudi

Morfologia i sintaxi

 

Tot i que tots tenim una idea aproximada del que és una paraula, immediatament se'ns presenten preguntes incòmodes a l'hora d'individualitzar-les: 'cantar' i 'cantem' és una mateixa paraula o en són dues de diferents? En alemany 'Kindergarten' (='jardí d'infants') és una paraula o en són dues?

Sembla adequat que en el primer cas parlem de diferents formes d'una mateixa paraula, i que en el segon parlem d'una paraula composta de dues que, segons com, també poden funcionar soles.

L'examen detallat d'aquestes distincions és el que es coneix com morfologia.

Les paraules - i les formes de les paraules - no es combinen a l'atzar:

Verdes la vent mar feu fulla remuga vinyes no vora encar us poruga el ara més i remuga teniu que

és un seguit de paraules que no no significa res; en canvi,

Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga

sí: és una part d'un conegut poema.

Les paraules no es poden combinar a l'atzar; cal seguir determinades normes. No és el mateix

Banquer el va aquella assaltar noia
El banquer va assaltar aquella noia
Aquella noia va assaltar el banquer

El primer seguit de paraules no significa res; el segon i el tercer sí, tot i que aporten missatges oposats.

Els factors que fan que un seguit de paraules tingui un sentit, o un altre, o no en tingui cap, constitueix la sintaxi.

La morfologia i la sintaxi són mútuament dependents. La forma d'una paraula pot dependre de la posició (morfologia dependent de la sintaxi), i, al revés, les formes morfològiques poden comportar un canvi en la construcció sintàctica (sintaxi dependent de la morfologia).

Per això es parla sovint de morfosintaxi. Tot i que en parlarem per separat, sovint trobarem consideracions morfològiques en la sintaxi i consideracions sintàctiques en la morfologia.