Àmbits d'estudi

 

Si intentem fer una primera descripció del fet de parlar, podem afirmar que els parlants d'una llengua disposem d'un conjunt de paraules, que són signes sonors; cada paraula té un significat determinat, i aquestes paraules es combinen posant-les l'una darrere l'altra formant conjunts més amplis, anomenats oracions.

Aquesta visió elemental no es pot mantenir sense afegir-hi moltes modificacions i precisions. I això obre el pas a una sèrie de camps en cada un dels quals la situació no és gens senzilla:

A més, cada un d'aquests aspectes es pot estudiar en un moment determinat (visió sincrònica) o fent referència a l'evolució al llarg del temps (visió diacrònica).

Aquestes notes es centren en la comparació de les morfologies i de les sintaxis sincròniques de les diverses llengües. Però abans farem quatre pinzellades sobre les altres branques esmentades.