Àmbits d'estudi

Fonètica

 

Les paraules són signes sonors, però no són simples: cada paraula es compon d'una sèrie de sons. I cada llengua té un inventari de sons específics, diferents l'un de l'altre.

El concepte de so diferent és, però, excessivament vague. Podem acordar que la paraula 'pa' és formada de dos sons, [p] i [a]. Centrem-nos ara en la [a]. Aquesta [a], pronunciada per dues persones diferents, té un so diferent (la prova és que reconeixem les persones per la veu). I, pronunciada per una mateixa persona, no sona igual si es diu en veu baixa o cridant, amb veu tranquil·la o irada, si estem afònics o si tenim la veu en bones condicions, i si cantem, podem aplicar a la [a] qualsevol de les notes de què sigui capaç la nostra tessitura. I tanmateix, qualsevol que conegui el català, no dubtarà a reconèixer-hi una [a].

Quan escoltem algú que parla, no tots els atributs de cada un dels sons que percebem són rellevants per a la identificació de les paraules; en els altres no ens hi fixem o, si ho fem, no en fem cas. No són pertinents per a la interpretació del missatge lingüístic, i nosaltres tendim a percebre només els que sí que són rellevants. Per això moltes diferències fonètiques presents en la nostra pròpia llengua ens passen desapercebudes.

En un llibre de fonètica catalana detallat podem trobar inventariats fins a 80 sons diferents: dues 'b' (bondat, cabra) i la 'v' diferenciada d'alguns dialectes (vinya), dues 'd' (demà, pedra), tres 'n' (nap, pintura, blanc), dues 'm' (manera, àmfora), etc.

Però per als lingüistes les diferències importants són les que donen lloc a diferenciacions de paraules, i analitzant sistemàticament cada llengua identifiquen el catàleg de les unitats que en resulten. Aquestes unitats, que mai no són gaire nombroses, reben el nom de fonemes. Aquesta anàlisi no deixa de presentar problemes: la 'u' de mouen, amb el seu caràcter consonàntic, és el mateix fonema que la 'u' vocàlica de 'tu' o un altre de diferent? La seqüència 'tx' de 'cotxe' és un sol fonema o és una seqüència de dos? La vocal neutra és un fonema independent o un so comú als fonemes 'a', 'e oberta' i 'e tancada'? Hi ha una branca de la lingüística, la fonologia, que mira de donar resposta a totes aquestes preguntes.

Sense entrar en els detalls de les qüestions debatudes, podem dir que en català central els 80 sons queden reduïts a 31 fonemes; això vol dir que hi ha molts matisos dels quals no fem cas perquè no ens serveixen per a diferenciar parells de paraules.

En espanyol la 's' de 'mismo' no es pronuncia igual que la 's' de 'mesa', i tanmateix la major part de la gent no n'és conscient, i troben una gran dificultat, quan aprenen català, a fer la distinció entre la s sonora del català casa - que és la de 'mismo' - i la s sorda de caça - que és la de 'mesa'.

En català no tenim cap parell de paraules que es diferenciïn per la qualitat de la 'i'; per això ens costa de distingir en anglès entre 'mill' (molí) i 'meal' (àpat); aquesta dificultat sorprèn els anglesos nadius, que troben els dos sons completament diferents. Tampoc no tenim cap parell de paraules que es diferenciï per un so de 'k' produït més endavant o més endarrere; tanmateix aquesta distinció és fonamental en moltes llengües, com ara l'àrab.

Hi ha llengües en què el to constitueix una font de diferenciacions radicals de significat. Per entendre-ho, comencem amb un exemple del català. Imaginem el diàleg següent:

- Que vols menjar alguna cosa?
- No, ja he dinat.
- Ah, sí? [com no creient-s'ho]
- Sí, a l'avió me n'han donat.

El primer 'sí' i el segon 'sí' no signifiquen exactament el mateix. El segon és afirmatiu; el primer, dubitatiu (=vols dir? segur?). I fonèticament es distingeixen pel to amb què són pronunciats.

En les llengües tonals - com ara el xinès - el to pot destriar diversos significats totalment diferents per a paraules que per la resta es pronuncien igual, i per tant constitueix un element per a la diferenciació de fonemes: una seqüència representable per 'yi' pot ésser pronunciada amb quatre tons, a cada un dels quals correspon un significat diferent:

to elevat un
to ascendent sospitar
to descendent-ascendent cadira
to descendent significat

Les diferències de to per a qui és nadiu de la llengua tonal són tan distintives com per a un parlant d'espanyol la diferència d'accent d'intensitat:

mudo (='mut')
mudó (=va mudar)

El nombre i la caracterització dels fonemes varia molt d'una llengua a l'altra.