14. Capes i Transparències

 

Retorn

Capes

Una imatge de GIMP pot ésser formada de diverses capes. Podem imaginar-nos-les com una pila de làmines transparents. Allà on la làmina està pintada, no es pot veure el contingut de la làmina inferior, però on no s'hi ha pintat res, es veu el contingut de les inferiors. I pot succeir, encara, que la capa sigui parcialment transparent.

A l'esquerra, una capa inferior; al centre, una de superior (l'escaquer en dos tons de gris simbolitza la transparència), i a la dreta, el resultat final.

Treballar amb capes té molts avantatges. Podem retocar independentment cada una de les capes, podem desplaçar-les tant horitzontalment com verticalment, fer-les més grans o més petites, deformar-les o prescindir-ne - sense perdre-les -, i en cada moment podem observar quin serà l'efecte final.

 

Crear una capa nova

Podem crear una capa nova sobre una imatge preexistent activant Capes > Nova capa. El programa ens demana que donem nom a la capa, que en determinem les mides (per defecte ens suggereix les generals de la imatge) i com s'ha d'omplir (per defecte suggereix que sigui transparent). Inicialment la capa serà buida.

També podem crear una nova capa afegint a la imatge qualsevol retall procedent de la mateixa imatge o d'una altra i escollint l'opció Enganxa > com capa nova. També en aquest cas la nova capa serà transparent, i tindrà el contingut inicial l'aportat en el moment de fer la còpia de procedència.

Al mateix temps s'obre a la dreta el diàleg de capes (si per algun motiu no és visible, Finestres > Diàlegs acoblables > Capes).

 

Treball amb capes

Durant el treball sobre una imatge, en cada moment determinat les capes poden ésser

• actives (s'hi poden fer modificacions) o inactives (no se n'hi poden fer).
• visibles o invisibles.

Podem passar indefinidament d'un estat a l'altre, segons que ens convingui:

• Fent clic en la representació d'una capa, aquesta esdevé activa, cosa que s'indica en el quadre de diàleg representant-la sobre fons negre i no gris fosc.
• Podem fer visible o invisible una capa fent clic sobre l'ull corresponent.
• Podem alterar l'ordre de les capes amb les fletxes amunt i avall que hi ha al peu del quadre de diàleg.
• I hi ha una icona específica per a suprimir una capa.

També és útil l'eina Capes > Pila i les derivades (apujar, abaixar...)

 

Copiar, retallar i enganxar quan hi ha capes

Les seleccions i els camins són atributs del conjunt de la imatge, i no es troben vinculats a una capa en particular.

Si fem una selecció en una imatge amb capes, el contingut dels retalls que en derivin dependrà de quina hagi estat la capa activa en el moment de l'operació. Un cop hàgim conclòs una operació amb una selecció, és bo fer seleccionar tot.

En l'exemple annex hem fet dues capes, una de fons beix i una de superior blava. Sobre la capa superior hem fet una selecció el·líptica i a continuació l'hem retallat. El lloc del retall ha quedat buit i per tant permet la visió de la inferior beix. Podem preguntar el perquè d'aquesta complicació. La idea és que el treball amb capes és molt flexible; permet canviar-ne les mides i desplaçar-les.

Par això, quan enganxem un retall sobre una imatge és preferible enganxar-lo com una capa nova: d'una banda, manté la possibilitat de desplaçament horitzontal que quan l'enganxàvem com selecció flotant en una imatge sense capes, i hi afegeix dos avantatges molt importants: permet el desplaçament vertical (és a dir el canvi d'ordre de les capes), i en preserva la independència, i així permet canvis de mida, distorsions geomètriques i manipulacions de color per separat. I si deixem l'aplanament de la imatge per al final, el conjunt es molt més resistent als efectes de possibles equivocacions.

 

Transparències en les capes

La transparència en una capa permet veure el contingut de les capes inferiors. Cal tenir present que:

1. La capa de fons en principi és opaca; però podem triar fer-la transparent i així es mantindrà si el format final de la imatge admet transparències (.gif, .png...)
2. En canvi, qualsevol capa superior és transparent (altrament taparia el contingut de les inferiors), però el seu contingut pot ser opac.
3. Quan una capa és més petita que el marc general de la imatge, també és transparent tota la perifèria d'aquesta capa, sigui com sigui la capa com a tal.
4. I tots els continguts de les capes poden ser parcialment transparents.

Una bona idea és fer que la mida de totes les capes s'ajusti al contingut respectiu de cada una.

No confongueu la transparència de la capa amb la transparència dels continguts de la capa.

 

Superposicions parcialment transparents

Una capa - o un dibuix dins una capa - pot ser només parcialment transparent; la transparència s'hi pot ajustar en qualsevol moment. Aquestes transparències parcials fan canviar l'aparença del conjunt de les capes inferiors.

En aquesta imatge tenim una capa de fons opaca vermella, dins la qual hem dibuixar un rectangle verd., també opac, per tant el rectangle tapa totalment el fons vermell. A sobre hem afegit, encara, un rectangle de color groc parcialment transparent; aquest groc ha interactuat amb els dos fons, de manera que el vermell es veu de color de taronja i el verd es veu d'un color groc verdós.

 

Ús de màscares de capa

Un control més complex sobre la transparència d'una capa s'obté treballant amb una màscara de capa:

Capa > Màscares > Mascara de capa

Aquest recurs permet transparències diferents en zones diferents de la imatge. Actuem sobre la màscara de capa fent-hi intervencions, amb qualsevol de les eines de dibuix, preferiblement en blanc, negre i escala de grisos: el blanc denota opacitat, el negre transparències i els grisos transparències parcials.

La imatge de l'exemple conté dues capes, una de fons de color blau i una de superior de color groc. A la superior, s'ha afegit una màscara de capa sobre la qual s'han fet diverses intervencions:

• Hem dibuixat un rectangle (superior esquerre) i l'hem omplert de negre (transparència total); es mostra doncs el blau de la capa inferior
• Hem dibuixat un segon rectangle i l'hem omplert amb un gris mitjà: el color de fons queda modificat per la capa superior.
• Hi ha, encara, un tercer rectangle a la dreta; l'hem omplert amb blanc, que representa opacitat total. El resultat és doncs com si no haguéssim fet res.
• Sota els rectangles hem dibuixat a mà alçada amb el pinzell dos traços, l'un gairebé blanc i l'altre gairebé negre.
• I finalment hem delimitat un rectangle de banda a banda i hi hem aplicat l'eina de degradats.

 

Quina opció cal triar?

Pel que hem vis fin ara, el GIMP permet operacions diferents que s'orienten a un mateix resultat. La tria és en bona part personal, però poden donar-se consells genèrics:

• Si veieu més clara la solució amb dos passos simples que amb un de complex, feu-la amb dos passos simples.
• En particular, no planyeu la subdivisió en capes. Si cal, que cada objecte (traç, rectangle, lletra...) tingui la seva pròpia capa. Això facilitarà els desplaçaments relatius entre els objectes si n'hi ha d'haver.
• Eviteu les transparències lligades als objectes i confieu-ho tot a la transparència de la capa en bloc
• Estigueu molt atents a la Pila, que ens indica l'ordre vertical de les capes i per tant indica què tapa què, i a les eines associades (apujar, abaixar...)

 

Aplanar una imatge

Aplanar una imatge significa reunir totes les capes en una de sola, preservant l'aspecte que té la imatge en el moment de fer aquesta operació;

Imatge > Aplana la imatge

Quan exportem una imatge a un altre format la imatge s'aplana automàticament.

No tingueu pressa a liquidar el document mare .xcf: potser encara l'haureu de menester!