7. Color

 

Retorn


Selecció del color

Totes les eines de pintura i de dibuix actuen d'acord amb el color de primer pla vigent en aquell moment. Seleccionar el color implica, doncs, triar un color de primer pla.

A la Caixa d'Eines s'observen, en lloc destacat, el Color de Primer Pla i Color de Fons. Inicialment el color de primer pla és el negre i el color de fons el blanc.

Eina de selecció del color

Fent clic sobre la icona del color del primer pla, s'obre un quadre que ens permet substituir-lo. I el mateix es pot dir per al color de fons.

Un cop obert el quadre, la selecció d'un color es pot fer de diverses maneres, que es detallen a continuació. No hi ha inconvenient a fer, si cal, operacions d'ajustament successives, per a les quals són útils els ajustaments anteriors que es presenten en la part inferior del quadre.

 

Establiment del color mitjançant coordenades

Els colors es defineixen mitjançant tres nombres, segons diverses escales. A la part dreta de l'eina de selecció de color hi ha 6 barres horitzontals encapçalades per les lletres R, G B, H, S, V. Corresponen als valors red, green i blue (sistema RGB) i hue, saturation i value (sistema HSV). Cada barra té un cursor que es pot desplaçar, uns quadres numèrics i unes pestanyes d'augmentar i disminuir. Tot és solidari: fent-hi un canvi qualsevol, canviarà tota la resta.

El color és un fenomen complex, i cal distingir allò que percebem i la forma de produir-ho. Les lletres H, S i V fan una descripció de la percepció del color; les lletres R, G i B es refereixen a la composició del color. La fórmula de la notació HTML equival a la composició RGB expressada en l'anomenat format hexadecimal.

Si fem clic sobre el botó LCh apareixerà encara una altra forma de mesura; en qualsevol moment podem permutar les formes HSV i LCh.

mescla additivaLa composició dels colors en els monitors es fa per mescla additiva, que és la mateixa que es fa servir en els escenaris de teatre i en els projectors tricolors de les aules i sales de conferències. És totalment diferent de la mescla substractiva, què es la que es fa servir quan es barregen pintures o en la quadricromia de les impremtes. Qualsevol experiència que tinguem sobre les mescles substractives no ens servirà per a una mescla additiva: barrejant pintura blava amb pintura groga obtenim un verd grisós; en canvi, projectant alhora llum blava i llum groga en la proporció adequada sobre una pantalla, obtenim el blanc. A la imatge de l'esquerra es mostren els resultats bàsics de les superposicions additives.

Si voleu aprofundir en el tema, podeu recórrer a les notes sobre Teoria del Color aplicada a la informática. Però si no us hi voleu encaparrar, limiteu-vos a obtenir el color per tempteigs successius.

 

Establiment visual del color

A la part superior esquerra de l'eina de selecció de color hi ha un quadre acompanyat d'una barra vertical amb els colors de l'arc iris.

  1. Localitzar en la barra vertical amb l'arc iris el color que més s'aproximi al que volem obtenir (per exemple, per a obtenir un rosa triarem el vermell; per a obtenir el gris marengo, triarem el blau).
  2. Fer clic en el punt desitjat.
  3. Observar el requadre de l'esquerra i localitzar-hi el color final desitjat.
  4. Fer clic. Immediatament canviarà el color de primer pla (o el de fons).

 

Tornar a usar colors obtinguts abans

A mesura que anem creant colors, aquests seran memoritzats, i se'ns presentaran a la part inferior de l'eina de selecció del color. Podem reaprofitar-ne un fent clic en la mostra adequada.

 

Eines auxiliars

Hi ha algunes eines auxiliars que faciliten encara més la feina d'establiment dels colors. Al costat dels quadres que indiquen el color de primer terme i el color de fons, n'hi ha tres més:

 

Opacitat i transparència

opacitat parcialEls colors obtinguts com s'acaba d'indicar són absolutament opacs (100% d'opacitat en una escala del 0% al 100%). Això significa que si els apliquem amb una eina de dibuix, se sobreposaran a qualsevol contingut que hi hagi en la imatge. Però les eines de dibuix permeten establir, alhora que les de forma i color, unes especificacions d'opacitat parcial. En cada eina de dibuix hi ha doncs una palanca d'opacitat que permet modificar-la abans d'aplicar el traç. Atenció, doncs: l'opacitat es regula amb l'eina de dibuix, no pas amb la de color!

En l'exemple, el fons de la imatge és vermell. Hi hem afegit un traç verd opac al 100%: no es veu el vermell del fons sinó el verd. Una mica més a la dreta hem fet un altre traç, aquesta vegada amb una opacitat del 50%: ara el color no és vermell ni verd, sinó un color intermedi, com si veiéssim el fons vermell a través d'un vidre verd. I una mica més a la dreta hi ha, encara, un tercer traç amb una opacitat del 10%: per això es nota molt poc. Si l'opacitat fos del 0%, no es veuria gens.