2. Gestió dels arxius

 

Retorn


Crear un fitxer nou

Un fitxer nou es crea fent Fitxer > Nou; apareix un quadre de diàleg des d'on es poden fixar alguns paràmetres, entre els quals l'amplada i l'alçada de la imatge nova, el color de fons i el color de primer pla. De moment no modifiquem res. S'acaba el procés fent clic a D'acord.

Creem doncs un fitxer nou. Apareix l'àrea de treball i a la part superior esquerra una caixa amb icones representatives de les eines de pintura. De moment ens limitem a fer clic en la icona en forma de pinzell, i no modifiquem res més.

Eines de pintura

 

El meu primer traç

El meu primer traçFem clic a la icona en forma de pinzell (Si no fos visible, la fem aparèixer fent clic sobre la caixa i teclejant Majúscula P; més endavant expliquem per què).

Desplacem el cursor del ratolí a l'àrea de treball i, arrossegant, hi dibuixem el primer traç. Obtenim una cosa com ara la imatge de la dreta.

Si volem fer més traços, tornem a fer clic i tornem a arrossegar.

 

Desar

Cada vegada que interrompem el treball, hem de desar el fitxer creat o modificat: la primera vegada, Fitxer > Anomena i desa. Donem nom al fitxer, n'establim el tipus (.xcf, .bmp, .gif, .jpg, etc.). Mentre duri l'elaboració de la imatge, triarem el formal .xcf i només al final el format definitiu desitjat. Cal tenir present que en cada canvi de format es perd informació i per tant qualitat i possibilitats de modificació; mantindrem doncs el format .xcf fins al final.

Les vegades posteriors, Fitxer > Desa (si per error triem aquesta opció la primera vegada, el programa s'adona de l'error i es comporta com Fitxer > Anomena i Desa).

També haurem d'indicar la carpeta on s'ha de desar el fitxer, però si ja és dins una carpeta, no cal dir res més: es desa el nou en el mateix lloc i desapareix l'anterior.

És molt convenient desar sovint els fitxers mentre es modifiquen i conservar-ne les diverses versions; altrament tenim el perill d'incórrer en un error irreparable i haver de repetir una bona part de la feina. Tot i que el propi GIMP té una utilitat per a retornar el fitxer a un estat anterior, és preferible desar-ne diverses versions, que anirem eliminant a mesura que estiguem segurs que ja no són necessàries.

 

Tancar i Sortir

Amb Fitxer > Tancar tanquem el fitxer, però encara ens mantenim dins el GIMP. Amb Fitxer > Sortir, sortim del fitxer i tanquem el programa. Com és habitual, el programa ens preguntarà si volem desar els canvis en el cas que n'hi hàgim fet i encara no els hàgim desat. I si encara no té nom, tipus i carpeta, ens instarà a fixar-los.

 

Obrir

Un fitxer ja existent es pot obrir amb l'opció Fitxer > Obrir, amb la qual es presenta un quadre de navegació que ens permet atènyer l'arxiu desitjat.

Els fitxers .xcf també es poden obrir directament fent-hi doble clic damunt. I qualsevol fitxer d'imatge es pot obrir fent-hi clic amb el botó dret del ratolí i seleccionant Obre amb GIMP.

 

Imprimir

Podem imprimir una imatge de GIMP - sense necessitat d'exportar-la abans - fent Fitxer > Imprimir. Pot resultar preferible, però, exportar primer la imatge (cosa que no altera el format de treball), obrir la imatge exportada amb un programa visor d'imatges i imprimir-la des d'aquest.

El funcionament del menú d'impressió depèn del sistema operatiu de l'ordinador, però tots són molt semblants.

 

La imatge final: format i volum de memòria

Mentre treballem amb una imatge, l'hem de desar en el format .xcf, propi del GIMP. Només així garantim la integritat de tots els elements, visibles i no visibles, que hi anem introduint.

Hem de plantejar-nos quin és el destí final de la imatge; no és el mateix donar-lo a una impremta especialitzada en la impressió de pòsters que posar-lo a Internet com imatge o que incloure-ho en un document de text que caldrà imprimir amb una impressora convencional o que destinar-lo a una pàgina web.

Si el document ha de circular per Internet és recomanable moderar el volum de memòria ocupat.

Un format alternatiu molt respectuós amb l'original és el .bmp; amb aquest obtenim una còpia píxel a píxel del resultat del nostre treball, però perdem la capacitat de continuar el treball en capes que hi hàgim fet i diversos elements invisibles però útils de la imatge.

Hi ha diversos formats destinats a limitar el pes de la imatge (és a dir, la seva necessitat d'ocupar memòria). Els principals són els següents:

Tots aquest formats són regulables en el moment de ser creats. Cal notar que cada vegada que canviem de tipus, o modifiquem les especificacions dins un tipus, perdem qualitat, i a més l'operació és irreversible. És molt recomanable fer diverses proves prèvies, no fer cap canvi definitiu fins al final de totes les operacions, i tot i així desar el cocumen .xcf. un temps prudencial.