Amplades i tipus de vies


via d'ample ibèric Ample ibèric: L'anomenat Informe Subercase (1844) va recomanar l'adopció d'una amplada de via de 6 peus castellans, superior al que s'anava generalitzant a altres llocs d'Europa. L'argument adduït era l'orografia: amb una via més ampla, les locomotores també podrien ésser més amples, com convenia a un país d'orografia difícil. Aquesta amplada fou consagrada per llei el 1855. En realitat, l'anomenat ample ibèric ha canviat al llarg del temps, bé que només uns pocs milímetres; la darrera especificació és de 1955, que fixa l'amplada en 1668 mm. La primera línia de ferrocarril, de Mataró a Barcelona, posterior en 18 anys a la degana, Liverpool - Manchester, es va construir en ample ibèric; totes les línies posteriors de via ampla - les actaulment gestionades per ADIF, amb l'excepció de l'Alta Velocitat - tenen aquesta amplada de via. Aquesta amplada de via també és present a la línia I del Metro de Barcelona.
via d'ample internacional Ample internacional (UIC): L'ampladada internacional, anomenada també - però impròpiament - amplada UIC (Union Internacionale de Chemins de Fer), fou fixada en 1435 mm en el marc de Congrés Internacional de Ferrocarrils (Berna, 1886). A Europa els traçats diferents en general s'hi van anar adaptant, però no a Espanya. A Catalunya fan servir l'ample internacional la línia del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat; també és present en les línies del Metro de Barcelona (excepte la línia 1).
via de la LAV Línia d'Alta Velocitat: Segons la UIC, un tren d'alta velocitat és el que arriba a velocitats superiors a 200 km/h sobre línies existents actualizades i a 250 km/h sobre línias específicament disenyades de nou. Les vies tenen els radis mínims més grans (3000 o 3500 m), i la separació entre vies és més gran, especialment en els túnels, a fi d'evitar els efectes aerodinàmics indesitjats en el moment de creuament de trens en sentits contraris. La nova xarxa de trens de gran velocitat és present a Catalunya des de 2003 (Lleida - Madrid), posteriorment allargada fins a Barcelona i fins a la frontera francesa, on enllaça amb les vies de la resta d'Europa.
via estreta Via estreta: L'anomenada via estreta té una amplada de 1000 mm (per això també s'anomena via mètrica). Des de principis del segle XX es va fer possible aquesta amplada per a ferrocarrils secundaris. A Catalunya aquesta amplada és la de les línies de Manresa i Igualada de Ferrocarrils de la Generalitat.
cremalleres Vies de cremallera: Quan els pendents són elevats, l'adherència entre les rodes i els carrils es fa més petita; això es corregeix amb la instal·lació d'una cremallera, situada entre els dos carrils; aquesta cremallera engrana amb una roda dentada, que és la que transmet l'esforç motor. A Catalunya hi ha dos ferrocarrils de cremallera, el de Montserrat i el de Núria. Tots dos tenen una amplada de 1000 mm.
vies mixtes Vies mixtes: L'existència d'amplades de via diferents crea problemes obvis d'interconnexió. Aquests problemes s'han mirat de solventar de dues formes: amb l'ús d'eixos variables (com la instal·lació que hi ha a la frontera francesa) i amb l'ús de vies mixtes. La necessitat de connectar el Port de Barcelona amb la frontera francesa amb una via d'ample internacional ha comportat la creació de diversos trams de via mixta (un carril comú a les dues amplades i 2 carrils situats a les distàncies corresponents d'aquell). Aquest procediment té diverses limitacions, en especial en encreuaments i bifurcacions. I fins i tot hi ha, dins les precàries instal·lacions del Port de Barcelona, un tram de 'via triple' (ample internacional, ample ibèric i via mètrica).

Índex