17. Escales derivades de la diat˛nica

Escala cromÓtica.- Tonalitats.- Escala pentat˛nica.- Escala menor harm˛nica i escala menor mel˛dica.- Escala de tons enters ═ndex

Escala cromÓtica

L'escala diat˛nica es troba a la base de moltes altres escales pr˛pies de la tradiciˇ musical europea.

L'interval entre el mi i el fa Ús d'un semit˛; l'interval entre el si i el do, tambÚ. Per analogia, podem augmentar cada nota un semit˛ i obtenir una nova nota anomenada sostingut, i disminuir-la tambÚ un semit˛ i obtenir una nova nota anomenada bemoll. Segons quin sigui el valor exacte de cada interval inicial, el del semit˛ generador de sostinguts i el del generador de bemolls, obtenim un conjunt que oscilĚla entre 12 i 21 notes.

D'aquestes notes se'n selecionen 12 - de vegades 13 -, eliminant-ne algunes de les que resulten molt properes a una altra: el conjunt Ús l'escala cromÓtica.

partitura

 

Tonalitats

L'escala cromÓtica permet iniciar l'escala diat˛nica en qualsevol nota; per exemple:

sol la si do re mi fa# sol

La conjunciˇ d'una nota inicial o t˛nica i un mode - major o menor - s'anomena tonalitat. AixÝ, l'expressiˇ sol major indica que la nota t˛nica Ús el sol i el mode el major. Les tonalitats de do major i de la menor corresponen a l'escala diat˛nica sense cap accidental.

Les melodies escrites en tonalitats diferents tenen, en principi, propietats musicals diferents, a causa de les dimensions diferents dels diversos intervals.

 

Escala pentat˛nica

Una escala pentat˛nica Ús aquella en quŔ l'octava nomÚs es divideix en tres intervals de to enter i dos de to i mig, no contigus:

re fa sol la do re
partitura

Si comencem en el fa obtenim l'anomenada escala pentat˛nica de blues, que pot Ússer considerada un mode de l'anterior:

fa sol la do re fa

Si en l'escala pentat˛nica desplacem un semit˛ cap amunt totes les notes, tenim:

do# re# fa# sol# la#

Aquesta Ús la manera habitual de visualitzar l'escala pentat˛nica: la formada per les tecles negres dels instruments de teclat.

 

Escala menor harm˛nica i escala menor mel˛dica

L'escala menor natural Ús un mode de la diat˛nica, ja que nomÚs es diferencia de la major en la disposiciˇ relativa dels tons i semitons.

Amb el temps es van introduir modificacions en l'escala menor, donant lloc a dues noves varietats, que sˇn escales diferents per dret propi: l'escala menor harm˛nica i l'escala menor mel˛dica.

L'escala menor harm˛nica resulta d'elevar un semit˛ el grau VII de la menor natural; aixÝ, l'escala menor harm˛nica en la Ús

la si do re mi fa sol# la
escala menor harm˛nica

Notem el salt de to i mig que hi ha entre el fa i el sol#. Aquest interval fou considerat massa gran, i es va afegir una segona modificaciˇ a l'escala, l'elevaciˇ del grau VI en un semit˛; d'aquesta manera resulta

la si do re mi fa# sol# la'
escala menor harm˛nica

Aquesta nova escala presenta quatre intervals seguits de to enter (entre do i sol#. En general aquesta escala s'usa conjuntament amb la menor natural: la primera en els moviments ascendents i la segona en els descendents, de la qual cosa resulta una escala de 9 tons, anomenada escala menor mel˛dica:

la si do re mi fa# sol# la' sol fa mi re do si la
escala menor harm˛nica

 

Escala de tons enters

L'escala de tons enters, emprada per Liszt i especialment per Debussy, divideix l'octava en 6 graus, amb tots els intervals constitu´ts per un to enter:

do re mi fa# sol# la# do'
escala menor harm˛nica