Escala cromàtica.- Tonalitats.- Escala pentatònica.- Escala menor harmònica i escala menor melòdica.- Escala de tons enters | Índex |
L'escala diatònica es troba a la base de moltes altres escales pròpies de la tradició musical europea.
L'interval entre el mi i el fa és d'un semitò; l'interval entre el si i el do, també. Per analogia, podem augmentar cada nota un semitò i obtenir una nova nota anomenada sostingut, i disminuir-la també un semitò i obtenir una nova nota anomenada bemoll. Segons quin sigui el valor exacte de cada interval inicial, el del semitò generador de sostinguts i el del generador de bemolls, obtenim un conjunt que oscil·la entre 12 i 21 notes.
D'aquestes notes se'n selecionen 12 - de vegades 13 -, eliminant-ne algunes de les que resulten molt properes a una altra: el conjunt és l'escala cromàtica.
![]() |
En el moment que ens apartem de la divisió tradicional de 7 notes de l'escala diatònica, se'ns planteja un problema terminològic amb el terme quinta que significa ordinalment nota situada en cinquè lloc i com a vibració nota 3/2 més alta que la presa com a base. I una cosa anàloga es pot dir de la quarta. És costum universal optar per la segona solució i anomenar quinta a la nota que en l'escala cromàtica ocupa el vuitè lloc, no el cinquè. I una cosa semblant es pot dir de la quarta.
L'escala cromàtica permet iniciar l'escala diatònica en qualsevol nota; per exemple:
sol la si do re mi fa# sol
La conjunció d'una nota inicial o tònica i un mode - major o menor - s'anomena tonalitat. Així, l'expressió sol major indica que la nota tònica és el sol i el mode el major. Les tonalitats de do major i de la menor corresponen a l'escala diatònica sense cap accidental.
Les melodies escrites en tonalitats diferents tenen, en principi, propietats musicals diferents, a causa de les dimensions diferents dels diversos intervals.
Una escala pentatònica és aquella en què l'octava només es divideix en tres intervals de to enter i dos de to i mig, no contigus:
re fa sol la do re
![]() |
Si comencem en el fa obtenim l'anomenada escala pentatònica de blues, que pot ésser considerada un mode de l'anterior:
fa sol la do re fa
Si en l'escala pentatònica desplacem un semitò cap amunt totes les notes, tenim:
do# re# fa# sol# la#
Aquesta és la manera habitual de visualitzar l'escala pentatònica: la formada per les tecles negres dels instruments de teclat.
L'escala menor natural és un mode de la diatònica, ja que només es diferencia de la major en la disposició relativa dels tons i semitons.
Amb el temps es van introduir modificacions en l'escala menor, donant lloc a dues noves varietats, que són escales diferents per dret propi: l'escala menor harmònica i l'escala menor melòdica.
L'escala menor harmònica resulta d'elevar un semitò el grau VII de la menor natural; així, l'escala menor harmònica en la és
la si do re mi fa sol# la
![]() |
Notem el salt de to i mig que hi ha entre el fa i el sol#. Aquest interval fou considerat massa gran, i es va afegir una segona modificació a l'escala, l'elevació del grau VI en un semitò; d'aquesta manera resulta
la si do re mi fa# sol# la'
![]() |
Aquesta nova escala presenta quatre intervals seguits de to enter (entre do i sol#. En general aquesta escala s'usa conjuntament amb la menor natural: la primera en els moviments ascendents i la segona en els descendents, de la qual cosa resulta una escala de 9 tons, anomenada escala menor melòdica:
la si do re mi fa# sol# la' sol fa mi re do si la
![]() |
L'escala de tons enters, emprada per Liszt i especialment per Debussy, divideix l'octava en 6 graus, amb tots els intervals constituïts per un to enter:
do re mi fa# sol# la# do'
![]() |