20. Bases de Dades MySQL: Introducció

Índex

 

Taules, registres i camps

Una taula és un conjunt estructurat de dades. Per a l'estructuració de les dades cal establir mentalment un conjunt d'entitats. Una entitat pot ésser qualsevol cosa: persones, països, substàncies, conceptes, colors, etc. (i en el cas de l'ús conjunt del PHP i el MySQL, les dades poden ésser, a més de textos i nombres, qualsevol element que s'hagi de fer servir en un document PHP: referències a imatges, a altres fitxers, etiquetes d'HTML, especificacions CSS, etc.)

Una taula recull una sèrie més o menys gran d'atributs de cada entitat. Per exemple, si fem una taula amb les dades d'els alumnes d'una escola, cada alumne és una entitat, i per a cada entitat recollim un conjunt fix d'atributs: nom, DNI, any de naixement, any d'incorporació a l'escola, curs, adreça, telèfon...

En una taula acostumem a distingir registres - cada entitat constitueix un registre - i camps - cada atribut és un camp. Gràficament s'acostuma a representar cada registre en una fila i cada atribut en una columna.

Sense entrar en disquisicions teòriques, i des d'un punt de vista purament operatiu, podem dir que els termes entitat, registrei fila són equivalents, i que també són equivalents atribut, camp i columna.

 

Bases de dades

Una base de dades és un conjunt format per diverses taules amb alguna afinitat temàtica. Continuant amb l'exemple de l'escola, podem construir una taula per als alumnes, una altra per als professors, una altra amb aules i hores, etc.

Quan coexisteixen dues o més taules, és molt important que se'n pugui fer un ús conjunt coherent i simple. Les bases de dades orientades a aquest ús conjunt s'anomenen bases de dades relacionals.

Les taules i les bases de dades - i en especial les bases de dades relacionals - han de complir una sèrie de requisits; per exemple:

Sobre totes aquestes qüestions podeu consultar la introducció a les Bases de dades relacionals.

 

MySQL

El gran potencial del PHP es troba en la capacitat d'interconnectar-se amb diversos tipus de bases de dades: MySQL, Microsoft SQL Server, Oracle, etc.

La més emprada a Internet és el MySQL. L'ús del MySQL no és privatiu del PHP: hi ha múltiples llenguatges de programació que són capaços d'interactuar-hi: C, C++, Pascal, Delphi, Java, Perl, etc.

En tot el que segueix ens referim exclusivament a l'administració del MySQL i a l'ús combinat d'aquest amb el PHP.

Quan es fa servir en aplicacions sense finalitat de lucre, el MySQL és gratuït. Els hosts solen oferir allotjament amb PHP amb MySQL o sense, amb preus diferents.

 

Gestió del MySQL

La gestió del MySQL es pot fer de dues maneres: mitjançant programes de PHP fets pel gestor del web o mitjançant eines d'administració facilitades pel host (que també fan servir el PHP).

El disseny de les bases de dades, l'estructuració de les taules, i el nombre i els tipus dels camps són, en general, estables, i són determinats per l'administrador del web; el nombre de registres i els valors continguts en aquests són variables, amb un canvi lent, com en el cas d'una editorial que actualitza el seu catàleg un cop al mes, o molt ràpid, com en el cas de les intervencions en un fòrum. A més, les variacions de contingut poden quedar restringides a un nombre limitat de persones (contingut d'un diari digital) o al públic general (el cas esmentat del fòrum).

La gestió d'una base de dades, té, doncs, dos moments en principi ben delimitats: la fase de creació i estructuració i la fase d'explotació, més o menys interactiva, més o menys oberta. Aquesta darrera consisteix en darrer terme a fer-hi altes, baixes i modificacions de registres i a llegir-ne els valors continguts per a alguna finalitat.

La fase de creació i estructuració es duu a terme preferentment amb les eines d'administració. Tot i que en principi el PHP és capaç de dur a terme aquestes tasques, els hosts acostumen a exigir, per raons de seguretat, l'ús de l'administrador que posen a disposició del creador del web.

La fase d'explotació es duu a terme mitjançant programes php inclosos en documents accessibles a un nombre limitat de persones autoritzades o bé al públic en general, segons el cas. L'administrador del web - però només ell -, pot, tanmateix, fer tota mena de consultes i canvis amb l'ús de l'administrador.