7. Funcions aplicables als vectors

Índex

 

La funció foreach()

Podem fer la lectura exhaustiva de tots els termes d'un vector sense necessitat d'esmentar-ne explícitament cada un dels termes. Això es fa amb la funció foreach():

En el cas dels vectors associatius, tenim

Les variables $clau i $valor són anomenades lliurement, i recullen el contingut de la clau i del valor de cada un dels termes del vector.



Vegeu-ne el resultat

 

Les funcions count() i isset()

La funció count() - i la seva equivalent sizeof() - ens retornen el nombre de termes d'un vector:

La funció isset() comprova si una variable existeix o no, i retorna els valors true o false:

on la variable tant pot ésser individual com el membre d'un vector.



Vegeu-ne el resultat

Cal notar que aquestes funcions donen compte del nombre de termes d'un vector, però no ens diuen res sobre si aquests tenen valor o són NULL. Podem assegurar-nos-en així:

 

La funció list()

Donat un vector $vector, podem transferir-ne els termes un a un a variables independents mitjançant una sèrie d'instruccions d'assignació

Però la mateixa tasca es pot fer molt més simplement amb la funció list():

Aquesta operació només és possible amb vectors d'índex numèric, no amb vectors associatius.


Vegeu-ne el resultat

 

Les funcions sort() i afins

L'ordenació d'un vector es duu a terme amb la funció sort(). Aquesta funció assigna noves claus als elements; les anteriors desapareixen.

Aquesta funció té diverses variants; entre aquestes:



Vegeu-ne el resultat