Morfosintaxi comparada

 

Sintagmes nominals i adjectivals complexos

En tot el que precedeix hem vist exemples d'expansió de noms, adjectius i verbs: d'una banda, hi ha les variants morfològiques pròpies de cada una d'aquestes categories; de l'altra, hi ha morfemes especialitzats a modificar-les - deteminants, adverbis. El següent pas en l'expansió es dona quan un nom, un adjectiu o un verb modifica un nom, un adjectiu o un verb:

capsa de cartró
fàcil d'entendre
línies obliqües
especial per a mi
pensava anar-me'n

Començarem examinant els conjunts formats per un nom o un adjectiu que fan de nucli i més elements que en completen el significat, que s'anomenen, respectivament, sintagmes nominals i sintagmes adjectivals (o frases nominals i frases adjectivals).

I tindrem ocasió de veure que el vincle entre el nucli i els afegits pot consistir en

El pas següent serà analitzar l'oració sencera.

 

Nom + Nom

La construcció més simple en què un nom en modifica un altre és l'aposició. És la que trobem en català en casos com ara

El riu Ebre
El meu cosí Lluís
L'empresa Repsol
Un armari mirall

Hi ha llengües en què l'aposició dels dos noms té un abast molt més gran. És el cas de l'anglès, en què el nom modificador precedeix el modificat:

A straw hat
Un palla barret

I en àrab es dóna el mateix fenomen, però l'ordre és l'invers: primer el nucli i després el modificador:

Kitab al_maelim
El llibre del mestre

Moltes llengües presenten tendència, contra el criteri dels preceptistes, a ampliar el camp propi de l'aposició, com ara el francès 'dossier clients' o l'espanyol popular 'desalavilla' (='Dehesa de la Villa').

Aquests procediments presenten doncs unes fronteres difuses amb dos altres de signe oposat:

 

Nom + enllaç + nom

De vegades el vincle entre els dos noms és explíicit, mitjançant una marca d'enllaç. Aquesta marca pot ser una preposició, una postposició, una marca de cas o una marca sobre el nucli.

En català la marca d'enllaç és una preposició, especialment 'de':

una peça de ferro
el germà d'en Joan
sopa de galets
llet sense lactosa

En altres llengües la marca d'enllaç és confiada a una postposició. És el cas del basc:

Euzkadi_ko itsalde_a
La costa del País Basc

Les llengües amb marques de Cas solen fer-ne servir un per a explicitar el vincle entre dos noms. És el cas del txec:

To je koblouk mého bratra
Aquest és barret meu_[Gen.] germà_[Gen.]

En algunes llengües la preposició o la postposició que uneixen els dos noms són variables, i concorden amb el nom que fa de nucli. El suahili ens dona una mostra de preposició concordada amb el classificador del nucli, com veiem en l'ús d'una preposició amb formes diferents (cha, ya, wa...):

kisu cha mpishi el ganivet del cuiner
milango ya nyumba les portes de la casa
mwana wa mfalme el fill del rei

En hindi, en canvi, la postposició equivalent a 'de' concorda amb la cosa posseïda en gènere i nombre:

larke kā kamrā l'habitació del noi
larke kī kursī la cadira del nen
larkõ kā kamrā l'habitació dels nois

Hi ha llengües en què s'alternen mètodes diferents. És el cas de l'anglès:

of the village
del poble

my father's house
meu pare_de casa

En tots els casos l'ordre dels dos noms constituents acostuma a ser força rígid, però en ocasions és més flexible que en el cas de l'aposició:

Es de sabios no seguir del enemigo el consejo

Vegem també el cas curiós d'una construcció molt habitual en grec clàssic:

Oi tou Aisōpou logous
Les de l' Isop_de faules

 

Nucli marcat

Hi ha llengües en què és el nom que fa de nucli el que rep una marca. És el cas del neerlandès col·loquial:

Jan z'n pijp En Joan la seva pipa (= la pipa d'en Joan)
Marie d'r pop La Maria la seva nina (= la nina de la Maria)

I també en hongarès:

Az ember haz_a
El home casa_seva

En turc hi ha dues construccions, segons el significat. La primera és equivalent a les anteriors:

Telefon rehber_i Guia de telèfons
Polis nemur_lar_ı Els agents de policia

I en la segona s'acumulen dues marques, l'una sobre el nucli i l'altra sobre el modificador:

ev_in kapi_si
casa_de porta_seva

 

Nom + Adjectiu

La vinculació entre un adjectiu i un nom dins un sintagma nominal es pot fer de tres maneres:

Hi ha llengües en què l'adjectiu va en aposició al nom sense cap marca addicional. És el cas de l'anglès:

pretty girl
bonica noia

També hi ha llengües en què l'adjectiu ostenta marques de concordança amb el nom. És el cas del català:

Una casa nova

La forma 'nova' correspon al vincle amb un nom femení singular. Vegem el contrast amb

Un llibre nou

El recurs a les marques de concordança és força habitual en les llengües que tenen marques de gènere o classificador i nombre. Així, per exemple, en suahili els adjectius i els noms concorden en classificador i nombre:

ki_su ki_dogo ganivet petit
m_ji m_kubwa poble gran
n_jia m_baya camí dolent

Si l'adjectiu té marca de Cas, també es produeix la concordança en Cas amb el nom corresponent. És el que succeeix en txec:

Najdeš červen_ou tužk_u
Trobaràs vermell_[Fem._Sg._Ac.] llapis

En àrab la concordança és en Cas i en determinació:

bustān_u_n kabīr_u_n un jardí gran
al_bustān_u l_ kabīr_u el jardí gran

Finalment, hi ha llengües en què la vinculació entre un nom i un adjectiu és marcada per un morfema d'enllaç. És el cas de l'albanès:

Ujë i ftohtë
Aigua [enllaç] freda

Pel que fa a l'ordre, el català mostra una preferència clara per l'ordre nom - adjectiu, però s'obtenen matisos especials avantposant l'adjectiu al nom:

l'oceà immens
l'immens oceà

l'església antiga (=la que no és la nova)
l'antiga església (=l'edifici que havia estat una església)

Però moltes llengües són molt més rígides. En anglès, per exemple, l'adjectiu ha d'anar davant:

an old king
un vell rei

El gaèlic d'Irlanda posa sempre l'adjectiu darrere el nom:

gasúr mór
(un) nen gran

 

Nom + Verb de qualitat

En les llengües en què hi ha verbs de qualitat en comptes d'adjectius, el vincle amb el nom es pot fer de dues maneres.

En algunes llengües, com el japonès, el verb de qualitat i el nom s'uneixen directament. El primer porta, si cal, els morfemes de temps i aspecte:

Kyonen taka_katta densha_chin
Any_passat ésser_car_[Passat] tramvia_tarifa

En d'altres llengües, com ara el coreà, el verb de qualitat pren una marca funcional de relatiu (comuna als verbs de qualitat i als verbs d'acció), amb la qual s'uneix al nom:

khǔ _n chip
gran _que_és casa

 

Complexitats combintòries

Considerem la frase

Aquelles llargues vetllades

Hem construït un sintagma nominal amb un nucli, 'vetllada', modificat per un morfema de plural, '_s', per un determinant, 'aquelles', i per un adjectiu, 'llargues'. L'aparició conjunta de tots aquests elements es troba subjecta a una sèrie de normes que no es donen per a cada un per separat, i que s'hi afegeixen. Aquestes normes són pròpies de cada llengua i i difícilment generalitzables.

Per exemple, en català no podem dir 'meu amic'; hem de dir 'el meu amic' o 'amic meu':

El meu amic em va dir que...
Un amic meu em va explicar que...

Concloem doncs que la presència d'un possessiu davant el nom implica en català la presència obligatòria d'un article (deixem ara de banda els possessius febles, avui relegats a un ús escàs).

En canvi en espanyol es diu

mi amigo
un amigo mío

Aquí els condicionaments també són estrictes - i no pas els mateixos que en català: les formes del possessiu són diferents davant i darrere, i quan van davant el nom no s'hi posa article.

Més condicionaments: en basc, per exemple, la marca de pluralitat només és compatible amb el nom amb l'equivalent a l'article determinant:

etxe casa, cases
etxe_a la casa
etxe_a_k les cases

La primera d'aquestes tres formes, que els bascos anomenen 'mugagabe' - és a dir, indeterminada - no distingeix entre singular i plural.

En turc la marca de plural és incompatible amb els numerals, que ja marquen la pluralitat tots sols:

beş adam
cinc home

En suec l'aparició conjunta de l'article i d'un adjectiu qualificatiu provoca l'ús de la forma definida de l'adjectiu i l'aparició addicional d'un demostratiu:

blad_et fulla_[Art. Det.]
ett grönt blad [Art. Indet.] verd_[N.Sg.] fulla
det gröna blad_et [Demostr.] verd_[Det.] fulla_[Art. Det.]

En anglès un nom complementat per un altre amb la marca de genitiu no pot dur article:

my father 's house
meu pare _de casa

Un fet semblant es dóna en àrab:

  bayt _u _r_ rajul _i
la casa _[Nom.] el home de

Finalment indicarem que algunes llengües estenen l'ús dels comptadors a situacions diferents de l'ús conjunt amb un numeral. En xinès, per exemple, els comptadors es fan servir en combinació amb els numerals, però també en combinació amb els demostratius:

yí běn shū
un [Compt.] llibre

zhèi běn shū
aquest [Compt.] llibre

 

Sintagma adjectival

El sintagma adjectival pot tenir, a més de morfemes modificadors (adverbis, marques de grau...), un sintagma nominal que en precisa el significat:

Català imprescindible per als dies freds  
Anglès useful for students útil per als estudiants

També és molt freqüent que un adjectiu sigui modificat per un verb:

Català fàcil de complaure  
Alemany schön zu sehen bonic de veure

El complement de l'adjectiu pot ésser introduït per una preposició, incloure una marca de Cas i, si es tracta d'un verb, tenir alguna forma específica. Per exemple, en llatí

terribiles visu formae
horribles de veure pel seu aspecte

la forma 'visu' és una de les formes del supí.