Morfosintaxi comparada

 

Oracions especials

Hi ha una sèrie d'oracions que descriuen propietats bàsiques dels subjectes i que per consideracions interlingüístiques convé tractar apart. Denoten:

Aquestes oracions solen presentar afinitats notables amb les atributives, però en algunes llengües es construeixen de maneres molt diferents; per aquest motiu és convenient de considerar-les agrupades per criteris semàntics.

 

Predicació de l'existència

Algunes llengües tenen un verb específic per a predicar l'existència del subjecte. És el cas del verb català 'existir':

Aquesta mena de prínceps blaus no existeix

En d'altres llengües es fa servir un verb copulatiu acompanyat d'un locatiu desproveït de referència concreta:

There ain't no such thing as a free lunch
Els dinars gratis no existeixen

Una tercera possibilitat, verb de possessió + locatiu buit. És el cas del francès o del català:

Il n'y pas de raison pour croire ça
No hi ha cap raó per creure-ho

En d'altres llengües es fan servir altres verbs, també amb el significat molt afeblit. L'alemany fa servir el verb 'geben' (=donar) amb un complement en acusatiu:

Es gibt keinen Planet B
No hi ha cap planeta B

En xinès mandarí es fa servir el verb 'yòu', equivalent a 'haver-hi' o 'tenir':

yòu shǔ yīběn zài zhuōzi shàng
Hi ha un llibre damunt la taula

 

Predicació de la situació

Una construcció típica consisteix en un verb copulatiu acompanyat d'un complement de lloc. És el cas de l'anglès:

Oxford is in England
Oxford és a Anglaterra

Algunes llengües, com l'espanyol, especialitzen un verb per a indicar situacions:

Todos los muebles estaban en su sitio
Tots els mobles eren a lloc

D'altres tenen verbs que podem traduir en bloc com 'ésser a'; és el cas del xinès mandarí 'zài':

shǔ zài zhuōzi shàng
Hi ha llibres damunt la taula

 

Predicació de la pertinença

Diem

Tinc un cotxe molt vell

L'existència d'un verb equivalent a 'tenir' per a predicar la possessió en particular és només una possibilitat entre d'altres; moltes llengües no tenen l'equivalent d'aquest verb. Hi ha dues alternatives més.

La primera alternativa equival literalment a dir

'X' és de / amb / per a 'Y'.

Així el llatí alternava l'ús del verb 'habeo' (='tenir') amb la fórmula 'sum + datiu':

Sunt nobis mitia poma
Són per_a_nosaltres madurs fruits

La segona alternativa equival literalment a

L'''X' d''Y' és / existeix / hi ha.

Trobem aquest sistema en l'hongarès:

Van autó_m
Existeix cotxe_meu