Morfosintaxi comparada

 

Negació

Les oracions negatives estableixen l'absència de determinat esdeveniment, situació o estat. Molt sovint la negació es refereix a una oració sencera, que és el cas que examinarem.

La negació també pot referir-se, amb diversos matisos, a un constituent determinat; notem el contrast entre

L'Ernest no va saludar l'Alícia
L'Ernest no va saludar l'Alícia, però sí els altres convidats
L'Ernest no va saludar ningú

 

Adverbis de negació

La forma més bàsica de formular la negació consisteix a emprar un adverbi de negació. Per exemple, en català,

Tinc son / No tinc son

Algunes llengües tenen més d'un adverbi de negació; és el cas del xinès, en què en algunes combinacions de verb i aspecte es fa servir 'bú' i en d'altres 'méi':

Tā bú hē jiǔ
Ell(a) no beu vi

Tā méi yoǔ gēge
Ell(a) no té cap germà gran

Quan una negació és la resposta a una pregunta formulada negativament, pot quedar el dubte de com s'ha d'interpretar. Hi ha llengües que en aquest cas fan servir una negació especial; és el cas de 'doch' en alemany, emprat per a contradir una negació o una pregunta negativa:

- Das ist nicht wahr - Doch
- Això no és veritat - Que sí!

Hi ha llengües en què la negació s'incorpora als verbs com un clític. És el cas del txec:

Známe toto slovo / Neznáme toto slovo
Coneixem aquesta paraula / No coneixem aqeusta paraula

I el del turc, on el morfema de negació ('ma' amb diverses formes al·lofòniques) es situa darrere l'arrel verbal i davant els altres morfemes:

al_ma_mak agafar_no_[Infinitiu]
anla_mı _yor ell no entén

D'altres llengües presenten una negació discontínua, és a dir, formada per dos morfemes situats en punts diferents de l'oració. És el cas del francès:

Pierre ne parle pas français
Pere [Neg.] parla [Neg.] francès

Lleugerament diferent és el cas del català: també té una negació reforçada amb 'pas', però la presència d'aquest segon element confereix a l'oració negativa un aire de desmentiment:

- On has posat el cubell?
- Jo no l'he tocat pas

on 'pas' indica una cosa com ara 'encara que sembli o que pensis el contrari'.

Algunes llengües presenten canvis d'ordre en les negatives; per exemple en portuguès es contraposen

Vende_se
Não se vende

 

Negació en l'auxiliar

La posició de l'adverbi de negació es complica quan la forma verbal és composta. En català l'ordre és adverbi de negació + auxiliar + forma no personal del verb:

No he comprat aquest llibre

Però en d'altres llengües l'ordre és un altre. En alemany, per exemple, l'adverbi de negació va davant la forma no personal del verb:

Ich habe das Buch noch nicht gekauft
Encara no he comprat el llibre

Una altra situació és, encara, la de l'anglès, en què només els auxiliars admeten l'adverbi de negació

They will not be in the street
Ells [Futur] no ésser a el carrer

I les formes verbals simples en afirmatiu esdevenen compostes en passar a negatives;

I smiled Vaig somriure
I did not smile No vaig somriure

En aquest darrer cas el verb comodí 'did' (passat de 'do') rep la negació i el verb semànticament principal queda en infinitiu.

Finalment hi ha llengües amb un verb auxiliar de negació. És el cas de l'evenki (llengua de Rússia i la Xina):

Bi dukuwūn _ma duku _cā _w
Jo carta [CD] escriure [Passat] [1a. sg.]

Bi dukuwūn _ma ə _cā _w duku _ra
Jo carta [CD] no [Passat] [1a. sg.] escriure [Participi]