Llengües romàniques

 

Quines són, doncs, les llengües romàniques?

Ara i adés hem parlat de les llengües romàniques, i ja n'hem esmentat unes quantes. La pregunta següent és doncs: quines són, en definitiva? Abans d'esbossar una resposta cal, com passa sovint, fer la crítica de la pregunta.

I cal fer una crítica de la pregunta perquè inclou implícitament dos supòsits, cap dels quals es pot mantenir. No, la llista de les llengües romàniques no és un conjunt inalterat des del segle IX fins als nostres dies. I no, la individualització i els límits entre dues llengües - romàniques o no - no sempre és prou precís. Anem, doncs, a pams.

Hi ha hagut llengües romàniques que avui s'han extingit. Ja hem esmentat el dàlmata, parlat a la costa oriental de l'Adriàtic fins al caire del segle XX. Però n'hi ha hagut més: a la península ibèrica, després de la invasió sarraïna, els hispanovisigots va mantenir durant temps la seva forma de llatí vulgar, que avui coneixem amb el nom de mossàrab (paraula del tot inadequada, perquè significa 'arabitzat', però justament qui el feia servir eren els no arabitzats). La llengua va subsistir poc, i no anà més enllà dels segle XIII.

També hi ha hagut un mossàrab en terres valencianes, estudiat per Manuel Sanchis Guarner i per Joan Coromines, tot i que Germà Colon n'ha discutit l'abast i la influència.

I d'altra banda, com suara apuntàvem, moltes vegades les llengües tenen una individualitat no prou precisa, o precisa però no reconeguda. El gallec i el portuguès són una mateixa llengua? I, encara, el portuguès i el brasiler són la mateixa llengua? El francès del Quebec i el de Fran&ccedl;a són la mateixa llengua? El sicilià és una llengua independent o un dialecte de l'italià? I la llengua corsa, què és? I el moldau i el romanès són la mateixa llengua o no?

El criteri general sostingut pels lingüistes és que si hi ha intercomprensió, hi ha una mateixa llengua. Però aquest criteri no sempre és totalment fiable: abans dels grans moviments de població del segle XX, no hi havia intercomprensió entre els parlants de dos dialectes extrems de l'alemany. Avui tots els suïssos germanòfons saben l'estàndard, però parlen una forma d'alemany que només entenen ells i els de les regions alemanyes molt pròximes.

Les llengües, a més, s'expandeixen i es redueixen territorialment, i els estats en general - i més els d'arrel jacobina - miren de minimitzar la diversitat en favor de les anomenades llengües nacionals. Aquest és el cas d'Itàlia: inicialment l'italià era el toscà, amb centre a Florència. I totes les parles situades al nord de la línia La Spezia-Rimini ja esmentada s'inscriuen en la Romània Occidental, i per tant l'italià hi és una llengua superposada.

Sovint els criteris extralingüístics se sobreposen, doncs, als científics, i si Josep Pla deia que el seu país era on quan ell deia 'bon dia' li responien 'bon dia', hi ha tanmateix gent que no ho veu així, per exemple els nostres (nostres?) 'blaveros', que s'empesquen les interpretacions més rebuscades i absurdes en favor del secessionisme lingüístic, fins a dir, per exemple, que el valencià era el resultat de la fusió del mossàrab i l'occità sense passar pel català (devia ser una transmissió per via aèria, si no, no s'entén com!

I, paral·lelament i amb idèntic propòsit, a les illes alguns parlen de 'ses llengos baleàs', que no tindrien res a veure amb el català.

La benemèrita tasca del 'blaveros' no és única al món. El soviètics van trobar molt lleig que la R.S.S. de Moldàvia parlés la mateixa llengua que Romania, un país independent no integrat a l'URSS, i van fer tot el que van poder per segregar la llengua moldava, que no era més que romanès escrit amb l'alfabet ciríl·lic.

Dit tot això i advertit el lector que segons amb qui parli li pot caure un moc, podem assajar d'establir una relació de les llengües romàniques avui vives. D'oest a est:


Vegeu també Les llengües romàniques. També és útil la consulta del web Romanica Intercom, projecte de quatre universitats europees, entre les quals la Universitat de Barcelona, que proposa aprendre de manera simultània a llegir en quatre noves llengües (portuguès, espanyol, català, italià o francès). I si voleu aprofundir en els conceptes clau de la diversitat lingüística, Morfosintaxi comparada.