Conceptes bàsics

Índex

Taules

Imaginem una quadrícula, formada per files i columnes. En aquesta quadrícula inscriurem les dades corresponents als socis del nostre club. A cada fila, anomenada també registre, hi correspondrà un soci. Volem tenir registrat el nom, els cognoms, la data de naixement, el número de soci, l'adreça, el telèfon, el correu electrònic, la data d'antiguitat en el club... de cada un dels socis. I farem correspondre una columna a cada una d'aquestes propietats o atributs.

captura

Les quadrícules formades per files que representen entitats i columnes que representen atributs s'anomenen tècnicament taules.

 

Bases de dades

Una base de dades és un conjunt de taules referides d'alguna manera a la mateixa matèria. Per exemple, el nostre club té locals, i també volem desar la informació que s'hi refereixi, i ho fem en una altra taula. Té, a més, benefactors: persones que fan aportacions econòmiques, aportacions en espècie o en forma de treball gratuït, i per a això ens calen més taules. A més, té despeses de publicitat, i per a això tenim taules dedicades a empreses de publicitat i a mitjans.

Anàlogament, podríem establir una base de dades sobre qualsevol altre tema: els socis d'un club, el personal d'una empresa, els llibres d'una biblioteca, les comarques de Catalunya...

 

Clau primària

Ens cal la garantia que cada entitat (persona, cosa, fet...) inclòs a la base de dades hi és una vegada i només una. Això ens porta al concepte de clau primària. La clau primària és una dada - o un conjunt de dades - que identifica inequívocament cada entitat, i per tant, cada registre.

Les claus primàries poden ésser simples o compostes, segons que estiguin formades per una dada situada en un camp o per un conjunt de dades situades en un conjunt de camps.

Per definició, són camps obligatoris en tot registre, no es poden deixar en blanc i no es poden repetir en una taula.

La clau primària pot ser una dada autonumèrica. Això té dos avantatges:

Però també té inconvenients. L'inconvenient principal és que un nombre com a tal no significa res, i no ens adverteix de la possible repetició del contingut real.

 

Bases de dades relacionals

Una base de dades ateny la utilitat òptima si és relacional. Una base de dades relacional és aquella en quà les taules estan dissenyades de manera que els seus continguts es puguin relacionar mitjançant algun camp comú a dues o més taules. Per exemple, una empresa té departaments, i cada departament té una sèrie de treballadors. La taula de treballadors ha de contenir un camp on s'indiqui a quin departament està adscrit cada un, de manera que es pugui vincular la informació continguda en les dues taules.

 

Condicions de normalitat

Si la base de dades ha de ser relacional, cal assegurar a més les anomenades condicions de normalitat:

 

Concepte de relació entre taules

La idea bàsica de les bases de dades relacionals és que les dades es distribueixen, sense cap repetició, en taules independents, i que aquestes estan relacionades les unes amb les altres segons uns criteris formals estrictes. Són possibles tres tipus de relacions:

Quan una taula s'ha de relacionar amb una altra a través de la clau primària, cal que tingui una clau secundària del mateix tipus que aquella - i sovint amb el mateix nom.

Per a una exposició més completa de les bases de dades relacionsl, vegeu a Bases de dades relacionals.

 

Consultes

Una consulta és una eina que facilita l'observació del contingut, total o parcial, de les taules, d'acord amb unes necessitats concretes i per tant amb uns determinats criteris de selecció. També es diu consulta el resultat obtingut.

Les consultes poden ser

En el cas de les consultes compostes, a més dels criteris de selecció, s'hi han d'indicar els criteris de combinació de les dades procedents de les distintes taules.

Les consultes, un cop creades, es poden desar amb un nom; i així esdevenen eines permanents, que es poden fer servir reiteradament; cada cop que es facin servir, mostraran el resultat de la recerca segons la situació del contingut de la taula o taules en aquell moment.

 

El llenguatge SQL

SQL és l'acrònim de 'Structured Query Language', o sigui Llenguatge Estructurat de Consulta.

El llenguatge SQL es pot dividir en tres conjunts d'instruccions o sentències segons la seva funció:

En aquestes notes s'exposen els principals trets del DML.

El llenguatge SQL el fan servir, amb lleugeres variants, l''Access' de Microsoft, el Base de LibreOffice, el 'MySQL', que es fa servir sovint a Internet en combinació amb el PHP, i d'altres. Els exemples s'han elaborat amb el Base de LibreOffice, excepte uns pocs casos en què s'ha fet servir l'Access 2003 de Microsoft.

Per a una exposició completa del codi SQL, vegeu el SQL Tutorial de w3schools.com.