Verbs complements d'altres verbs

Índex

 

Introducció

En totes les llengües és ben freqüent que un verb sigui complementat per un altre; generalment hi ha formes específiques per al verb dependent. En xinès, com que els verbs són invariables, la dependència és confiada simplement a l'ordre dels verbs.

Bourgeois 1976, 7.6

 

Complement verbal de resultat

Sovint es fa servir una combinació d'un primer verb que expressa una acció i un segon verb que expressa el resultat d'aquesta. Podem establir una equivalència orientativa posant el primer verb en gerundi passat i el segon en forma personal.

diē duàn le yìtiáo tuǐ Va caure i es va trencar una cama
(caure + trencar-se)
xiǎo niǎo dōu fēi kāi le Tots els ocellets s'han envolat i s'han escampat
(envolar-se + escampar-se)
xué huì kāichēle He après a conduir
(estudiar + saber)

Com que el concepte de resultat implica l'aspecte perfectiu, aquestes oracions van acompanyades greneralment del sufix le, i per tant la negació es fa amb méi (yǒu)

yīfu méi shài gān La roba no és eixuta
(estendre al sol + eixugar-se)

Bourgeois 1976, 10.6, 11.7, 14.2-3, 15.6
Yip 1998, 22.A, C

 

Complement adjectival de resultat

El segon verb pot ésser un verb de qualitat, que equival a un adverbi de mode, referit especialment al resultat del canvi.

La traducció orientativa es pot obtenir posant el verb en forma personal i transformant l'adjectiu en adverbi.

dàjiā dōu zuò hǎo le Tothom ha quedat ben assegut
(seure + bo)
cāi cuò le Has suposat malament
(suposar + erroni)
nǐmen tīng qīngchu le ma Ho heu sentit bé?
(sentir + clar)

Bourgeois 1976, 12.4, 13.4, 13.6
Yip 1998, 22.A

 

Tematització de l'objecte directe

En els casos anteriors, si hi ha un objecte directe i aquest és determinat, es col·loca en posició de tema, de la manera habitual:

wénzhāng wǒ xiě wán le L'assaig, he acabat d'escriure'l
(escriure + enllestir)
tā de huà wǒ dōu tīng míngbai le He entès totes les seves paraules
(sentir + clar)

Yip 1998, 22.B

 

El verb de

El verb de s'emparenta amb el modal děi. Com a modal va davant l'altre verb; com a complement, darrere. Tots dos es representen amb el mateix caràcter.

Utilitzat com complement, aquest verb presenta dues àrees d'ús diferents:

El verb de és diferent de la postposició homòfona, i es representa amb un caràcter diferent.

 

El verb de, marca de possibilitat

El verb , intercalat entre un verb d'acció i un verb de resultat, indica possibilitat. Es tracta d'una possibilitat objectiva (deguda a la naturalesa de les coses o a les circumstàncies), diferent de la que aporten els modals, que és més aviat subjectiva (capacitat, habilitat, coneixement).

tā shuō de huà nǐ tī de dǒng ma Les paraules que ha dit, les has enteses?
(escolar + entendre)

Per a indicar la impossibilitat, es posa en lloc de de, que desapareix:

wǒ zuótiā wǎnshang shuì bu zháo Ahir a la nit no vaig aconseguir dormir
(dormir + assolir)

La construcció V + de / bù + V es fa extensiva a casos en què la combinació V + V, no corresponent a acció+resultat, no es fa servir:

tài guì le wǒ mǎi bu qǐ És massa car; no puc comprar-m'ho
(comprar + elevar)

També es fa servir de darrere un sol verb:

zhèi xì xiǎo zuǒ kàn de ma Aquesta obra de teatre Xiao Zuo pot veure-la?
zhèi shuǐ hē de ma Aquesta aigua es pot beure?

Alleton 1979, 107-109
Bourgeois 1976, 179-181
Yip 1998, 23.A-D

 

El verb de, marca de mode

En aquesta construcció, el verb de va seguit d'un adverbi, d'un adjectiu (que cal interpretar com un adverbi en -ment), d'un verb o d'una oració completa (que cal interpretar amb un genèric de manera que, que va de la simple expressió de mode al resultat d'una acció).

wǒ lěng de hěn Tinc moltíssim fred
tā shuì de tài wǎn Va a dormir massa tard
tā gāoxing de tiào qǐlái Estava tan content que va començar a saltar
tā zhàn de tuǐ dōu suān le De tan estar dreta les cames li feien mal

En aquests casos, la negació s'afegeix a de:

tā xiě de bù hǎo No estudia gens bé

Si el primer verb té complement directe, cal repetir el verb, primer amb el complement directe i després amb amb el verb de:

tāmen chàng gē chàng de sǎngzi dōu yǎ le Van cantar tantes cançons que es van quedar del tot sense veu

Alleton 1979, 107-111
Bourgeois 1976, 5.5, 10.5, 12.6, 181-2
Yip 1998, 22.D-F

 

Adjectius reduplicats + de

Un adjectiu reduplicat i seguit de de actua com adverbi de mode:

mànmànr de zǒu Camina lentament

Alleton 1979, 100-103