El verb yǒu

Índex

 

Amb subjecte i objecte directe

El verb yǒu amb subjecte animat i objecte directe equival a tenir. L'objecte directe, com sempre, s'interpreta com indeterminat:

yǒu yī gè diànnǎo Té un ordinador
tā zhǐ yǒu liǎng gè érzi Només té dos fills

Alleton 1979, 91-92
Yip 1998, 11.E

 

Sense subjecte

El verb yǒu sense subjecte equival a haver-hi. Normalment hi ha un complement de lloc en posició de tema.

També es pot fer servir el verb shì. Les dues construccions, però, no són equivalents. En el primer cas afirmem simplement l'existència d'una cosa en un lloc; en el segon, hi afegim un matís d'exclusivitat:

chōuti li yǒu xìnzhǐ En el calaix hi ha paper de carta
chōuti li shì xìnzhǐ En el calaix només hi ha paper de carta

Alleton 1979, 91-92
Yip 1998, 11.E, 11.G

 

Usos especials de yǒu

El verb yǒu entra a formar part d'algunes expressions:

yǒushí de vegades
yǒude shíhou de vegades

dōngtiān yǒushí guāfēng yǒushí hái xiàxuě L'hivern de vegades és ventós i de vegades a més és plujós

Bourgeois 6.1

Inclòs en el tema, confereix a aquest un valor indeterminat:

yǒu (de) rén zhǎo nǐ Hi ha una persona que et busca

Bourgeois 1976, 13.7
Yip 2.C

 

El camp semàntic de yǒu

El camp semàntic de yǒu és més restringit que el corresponent a haver o tenir en les llengües romàniques. Així, per exemple, les expressions de sensació (tenir gana, fred, set, etc.) no es construeixen amb yǒu, sinó amb verbs de qualitat que equivalen a estar afamat, enfredorit, assedegat, etc. (com a estic cansat):

wǒ rè le Tinc calor

Bourgeois 1976, 15.1