Predicats compostos

Índex

 

Introducció

En totes les llengües és ben freqüent que un predicat es compongui de més d'un verb; generalment hi ha formes específiques per al verb dependent (per exemple infinitiu, gerundi o subjuntiu en català). En xinès, com que els verbs són invariables, la relació interna entre els diversos verbs és confiada simplement a l'ordre, i el significat exacte s'explica pel context. Algunes combinacions s'han lexicalitzat i troben entrada en els diccionaris.

Ja hem vist diversos casos en què intervenen diversos verbs: les construccions amb modals, les construccions amb coverbs i les combinacions de verbs de moviment, direcció i sentit. Ara veurem, encara, altres combinacions que indiquen resultat i possibilitat (o impossibilitat).

 

Complement verbal de resultat

Sovint es fa servir una combinació d'un primer verb que expressa una acció i un segon verb que expressa el resultat d'aquesta. Podem establir una equivalència orientativa posant el primer verb en gerundi i el segon en forma personal.

diē duàn le yìtiáo tuǐ Caient es va trencar una cama
(caure + trencar-se)
xiǎo niǎo dōu fēi kāi le Tots els ocellets s'han envolat i s'han escampat
(envolar-se + escampar-se)
xué huì kāichēle He après a conduir
(estudiar + saber)

Com que el concepte de resultat implica l'aspecte perfectiu, aquestes oracions van acompanyades greneralment del sufix le, i per tant la negació es fa amb méi (yǒu)

yīfu méi shài gān La roba no és eixuta
(estendre al sol + eixugar-se)

 

Complement adjectival de resultat

El segon verb pot ésser un verb de qualitat, que equival a un adverbi de mode, referit especialment al resultat del canvi.

La traducció orientativa es pot obtenir posant el verb en forma personal i transformant l'adjectiu en adverbi.

dàjiā dōu zuò hǎo le Tothom ha quedat ben assegut
(seure + bo)
cāi cuò le Has suposat malament
(suposar + erroni)
nǐmen tīng qīngchu le ma Ho heu sentit bé?
(sentir + clar)

 

Posició de l'objecte directe

En els casos anteriors el conjunt dels dos verbs forma un bloc, i si hi ha complement directe s'hi postposa:

nǐ kàn jiàn tā le ma La vas veure?

Com és habitual, si l'objecte directe és determinat, es pot col·locar en posició de tema, i els verbs continuen formant un bloc:

wénzhāng wǒ xiě wán le L'assaig, he acabat d'escriure'l
(escriure + enllestir)
tā de huà wǒ dōu tīng míngbai le He entès totes les seves paraules
(sentir + clar)

 

El verb de

El verb de s'emparenta amb el modal děi. Tots dos es representen amb el mateix caràcter. Com a modal va davant l'altre verb; com a complement, darrere.

Utilitzat com complement, aquest verb presenta dues àrees d'ús diferents:

Cal notar que el verb de és diferent de la postposició homòfona, i es representa amb un caràcter diferent.

 

El verb de, marca de possibilitat

El verb , intercalat entre un verb d'acció i un verb de resultat, indica possibilitat. Es tracta d'una possibilitat objectiva (deguda a la naturalesa de les coses o a les circumstàncies), diferent de la que aporten els modals, que és més aviat subjectiva (capacitat, habilitat, coneixement).

pendent pendent

Per a indicar la impossibilitat, es posa en lloc de de, que desapareix:

wǒ zuótiā wǎnshang shuì bu zháo Ahir a la nit no vaig aconseguir dormir
(dormir + assolir)

 

El verb de, marca de mode

En aquesta construcció, el verb de va seguit d'un adverbi, d'un adjectiu (que cal interpretar com un adverbi en -ment), d'un verb o d'una oració completa (que cal interpretar amb un genèric de manera que, que va de la simple expressió de mode al resultat d'una acció).

wǒ lěng de hěn Tinc moltíssim fred
tā shuì de tài wǎn Va a dormir massa tard
tā gāoxing de tiào qǐlái Estava tan content que va començar a saltar
tā zhàn de tuǐ dōu suān le De tan estar dreta les cames li feien mal

En aquests casos, la negació s'afegeix a de:

tā xiě de bù hǎo No estudia gens bé

Si el primer verb té complement directe, cal repetir el verb, primer amb el complement directe i després amb amb el verb de:

tāmen chàng gē chàng de sǎngzi dōu yǎ le Van cantar tantes cançons que es van quedar del tot sense veu

 

Adjectius reduplicats + de

Un adjectiu reduplicat i seguit de de actua com adverbi de mode:

mànmànr de zǒu Camina lentament