Parts de l'oració i morfologia

Índex

 

Parts de l'oració

Les paraules xineses es poden distribuir en les parts de l'oració generalment considerades en altres llengües: nom, adjectiu, verb, adverbi... Però cal fer algunes precisions:

 

Absència de morfologia flexiva

Els noms no fan distincions de gènere (nen/nena), i per tant no hi ha cap de les complicacions semàntiques i morfològiques pròpies de les llengües que en tenen.

Els adjectius no tenen comparatius sintètics (anglès high/higher) ni superlatius sintètics (important/importantíssim).

No hi ha marques de cas, i per tant no hi ha doncs res de semblant a les complexes declinacions del llatí, del rus o de l'alemany.

Els pronoms personals són invariables (per exemple, jo i mi es diu amb la mateixa paraula). I no hi ha res de semblant als pronoms febles.

Els verbs són invariables: no tenen ni veu (llatí amat/amatur), ni mode (canto/canti), ni temps (canta/cantà/cantarà), ni persona (canto/cantes/canta) ni nombre (canto cantem). No hi ha res doncs de semblant a les conjugacions del llatí, ni a les conjugacions del català.

 

Uns pocs afixos modificadors

Hi ha, a més, uns pocs afixos modificadors

Tots aquests afixos són invariables. Els prefixos i sufixos es consideren paraules apart: en la transcripció pinyin el criteri general és d'escriure junts els components de les paraules compostes però separats els prefixos i sufixos; en l'escriptura amb caràcters xinesos la distinció és irrellevant, ja que els caràcters van sempre un a continuació de l'altre sense espai.