Partícules finals

Índex

 

Partícules modals

Hi ha una sèrie de partícules finals d'oració, totes àtones, que hi confereixen determinats matisos:

a exclamació davant una evidència; afirmació d'una tria
bale restricció o ironia
e / ei apreciació
me afirmació d'una evidència
ne èmfasi subjectiu

La partícula a té les variants ya, wa i na, que es fan servir darrere -i, -u o -ao i -n, respectivament.

wǒmen shàngkè ne Som a classe!
zhè dào tímù zhēn nán na Aquesta pregunta és ben difícil!
zhè bú shì shuǐ shì xuè a Això no és pas aigua, sinó sang!

A més, hi ha partícules interrogatives, que es tractaran més endavant

Alleton 1979, 24-25
Bourgeois 1976, 6.8
Yip 1998, 20.I-J

 

La partícula le final

La partícula final le és homòfona amb la marca de perfectiu le, i es representa amb el mateix caràcter.

A diferència de la marca de perfectiu, aquest le no es sufixa al verb, sinó que se situa al final de l'oració. En realitat no és ben bé final, sinó quasi-final, ja que darrere encara hi pot anar una particula modal. Si aquesta partícula modal és a, els dos morfemes es fonen en la, que es representa amb un caràcter específic.

Semànticament, la funció del le final és diferent de la del le perfectiu. La idea bàsica aportada per la partícula le final és la de canvi de sutuació, d'estat o de qualitat, no necessàriament lligats a una acció acabada:

wǒ de biǎo tíng le Se m'ha aturat el rellotge
tā hǎo le S'ha posat bé (vg., després d'una malaltia)
háizimen dōu dà le (Tots) els nens s'han fet grans

El canvi pot ésser purament perceptual, no pas real:

tā qùguò běijīng le (Ara resulta que) ell ha estat a Pekín

A vegades s'acumulen els dos le:

tā xué le yìmián zhōngwén le Ha fet un any de xinès.

L'ús de le i la seva alternança o concurrència amb les partícules modals és un dels punts de màxima dificultat en l'aprenentage del xinès.

Alleton 1979, 25-27 i 28-30
Bourgeois 1976, 6-5, 173-177
Yip 1998, 15.B, nota 2