Oracions interrogatives

Índex

 

La interrogació exclusiva: formulació simple

Són interrogatives exclusives aquelles que es poden respondre amb un o un no. La forma més corrent de formular-les consisteix a afegir la partícula ma al final de l'oració. L'ordre dels altres elements no canvia:

zhèiběn shū hǎo ma Aquest llibre és bo?
nǐ lái ma Que véns?
nǐ yǒu shū ma Tens el llibre?

La resposta a una pregunta formulada així sovint es fa repetint el verb en forma afirmativa o negativa, segons calgui:

nǐ máng ma
bù máng
Estàs enfeinat?
No.

Però també es pot respondre afirmativament amb shì, shì de o duì (= correcte), i negativament amb o bù shì.

Alleton 1979, 31-34
Bourgeois 1976, 2.3.a
Yip 1998, 18.A

 

Formulació afirmativa - negativa

La formulació afirmativa - negativa consisteix a repetir el verb o l'adjectiu precedit de (o de méi, segons que hi correspongui):

zhèiběn shū hǎo bù hǎo Aquest llibre és bo o no?
zuótiān lěng bù lěng Ahir va fer fred o no?
yǒu méi yǒu shū Tens el llibre o no?
lái le méi yǒu lái Ha vingut o no?

En la negació amb méi yǒu,

lái le méi lái Ha vingut o no?
lái le méi yǒu id.
yǒu méi yǒu lái id.

En aquestes interrogatives no es pot fer servir ma.

Alleton 1979, 31-34
Bourgeois 1976, 5.1
Yip 1998, 18.B-C

 

Interrogació disjuntiva

Una interrogació disjuntiva és aquella en què el parlant presenta dues o més possibilitats alternatives. Es formula amb el terme háishi entre les dues possibilitats:

nǐ shì zhōngguó rén háishi rìběn rén Ets xinès o japonès?

Yip 1998, 19.C

 

Conformitat amb un enunciat

Un enunciat afirmatiu o negatiu pot incloure al final una expressió interrogativa de conformitat. S'hi fan servir expressions com hǎo ma | hǎo bù hǎo (= d'acord?), xíng ma | xíng bù xíng (= d'acord?), ba (= oi?)...

zánmen qù sànbù hǎo ma Anirem a fer un passeig, d'acord?
zhèi gè hànzì bù duì ba Aquest caràcter xinès no és correcte, oi?

Yip 1998, 19.A-B

 

Interrogatives amb shì emfàtic

Aquestes interrogatives es poden construir amb ma final o amb la interrogació afirmativa-negativa:

kèren shì zuótiān dào de ma Fou ahir que van arribar els hostes?
kèren shì bù shì zuótiān dào de id.

Yip 1998, 19.D

 

Ús de la partícula ne

La partícula final ne, que ja hem vist com exclamativa, presenta tres usos especials en oracions interrogatives:


yàoshi ne I les claus? (qui les té, on són, etc.)
nǐ hǎo ma. wǒ hěn hǎo nǐ ne Com estàs? Bé, i tu?
tā lái bù lái ne Ve o no?

Bourgeois 1976, 6.8, 15.4
Yip 1998, 18.F