Negaci

ndex

 

L'adverbi b / b

La negaci es fa ordinriament avantposant l'adverbi de negaci b / b al verb. Aix s vlid per al copulatiu sh, per als verbs ordinaris i per als verbs de qualitat o adjectius:

b sh xusheng No s un estudiant
b shng k No vaig a classe
ni tio qnzi b pioliang Aquesta faldilla no s bonica

Bourgeois 1976, 3.4-5
Yip 1998, 10.D, 11.C, 17.A, 17.H

 

Negaci del verb yǒu

El verb yǒu fa la negaci mi yǒu:

wǔzi li mi yǒu rn A l'habitaci no hi ha ning
mi yǒu dinnǎo No tinc cap ordinador

Bourgeois 1976, 3.4-5
Yip 1998, 11.F

 

Negacions amb mi yǒu

Es fa la negaci verbal amb mi yǒu (sovint abreujat en mi)

gěi qin Tu pagues
b gěi qin Tu no pagues
 
gěi le qin Tu has pagat
mi (yǒu) gěi qin Tu no has pagat
 
ddi mngtiān b q yuyǒng El germ petit dem no anir a nedar
ddi n tiān mi(yǒu) q yuyǒng El germ petit aquell dia no va anar a nedar
 
tā de bng hǎo le Torna a estar b
tā de bng hi mi(yǒu) hǎo Encara no est b

Alleton 1974, 73-75.
Bourgeois 1976, 9.7
Yip 1998, 17.B-C, I

 

La combinaci b ... le

La combinaci de b i le aporta un sentit especial a la frase, el de cosa que s'ha deixat de fer:

b li le Ja no ve.
b chī le No menjo ms

Bourgeois 1976, 9.7

 

Posici dels adverbis i complements de temps i lloc

Els adverbis i les expressions de temps van, en general, davant la negaci:

tāmen dōu mi li No en va venir cap
yǐjing b xu zhōngwn le Ja no estudia xins

En canvi, les de lloc van darrere:

wǒ jiā mi zi měigu zh guo La meva famlia no ha viscut mai a Amrica

Yip 1998, 17.D-F

 

Refor de la negaci

La negaci pot sser reforada amb diverses expressions, com ara shnme dōu, shnme yě, yīdiǎnr o yīdiǎnr yě:

shenme dōu b yo No voler res de res
yīdiǎnr yě b r No tinc gens de fred
zhr mi yǒu yīdiǎnr shuǐ Aqu no hi ha gens d'aigua

Bourgeois 1976, 5.3, 9.3
Yip 1998, 7.D