Morfologia

Índex

 

Morfologia

El terme morfologia es pot prendre en diversos sentits. En un sentit lax, hi ha morfologia sempre que un morfema lligat (és a dir, que no pot existir aïllat) s'uneix a un morfema de tipus lèxic.

En un sentit estricte, parlem de morfologia quan dos o més morfemes en contacte adopten una forma diferent a la que tindrien sense aquest contacte o amb un contacte diferent.

El xinès només té morfologia en el primer d'aquests dos sentits. No hi ha doncs res semblant a les complexes declinacions i conjugacions del llatí, ni a les conjugacions del català, ni tan sols cap regla com la que en català indica si el plural es fa amb -s o amb -os, ni cap mena d'excepció com aquella que diu que en català el femení d'abat no és * abada sinó abadessa.

 

Invariabilitat del nom, del verb i de l'adjectiu

La morfologia del xinès es redueix bàsicament a uns pocs casos de sufixació, bàsicament:

Els noms no fan distincions de gènere (nen / nena). Els adjectius no tenen superlatius sintètics (important / importantíssim amb excepcions com cèlebre / celebèrrim). Els verbs no tenen ni veu (llatí amat / amatur, ni mode (canto / canti), ni temps (canta / cantà / cantarà), ni persona (canto / cantes / canta) ni nombre (canto / cantem). En xinès, aquestes i altres distincions s'han de fer sempre per mitjans lèxics o sintàctics.

I en els casos de sufixació que hi ha, la forma del morfema lèxic quan va acompanyat d'un sufix és la mateixa que si no hi hagués aquest sufix, i el sufix és invariable independentment del terme a què s'ha unit. Les regles morfològiques són doncs com regles sintàctiques a les quals afegim el terme immediatament:

En conseqüència: podem dir que en xinès els noms, els adjectius i els verbs són invariables.

Alleton 1974, 37, 68-70
Bourgeois 1976, 1.1