Imperatiu

ndex

Imperatiu de segona persona

Com imperatiu de segona persona es fa servir el verb, sense cap afegit. Normalment s'omet el subjecte; si hi ha adverbis, mantenen la seva posici:

jn li Entra!
kui zǒu Afanya't!

Si cal indicar una persona dins un grup, pot afegir-s'hi el subjecte:

q jiāo shuǐ, q gē cǎo Tu ves a regar les plantes, tu ves a segar l'herba

Alleton 1979, 36
Yip 1998, 20.A, E

 

Matisaci de l'imperatiu

L'imperatiu es suavitza avantposant-hi qǐng, postposant-hi ba o acumulant els dos recursos:

qǐng zu xi Seu, sisplau
zu ba Au, seu
qǐng zu ba Que vols seure, sisplau?

La partcula final le, sovint combinada amb a en la forma la, dna a l'imperatiu un mats d'urgncia:

qǐchung la Lleva't ja!

Yip 1998, 20.B, G

 

Equivalents a l'imperatiu per a les altres persones

L'imperatiu per a les altres persones sempre es formula indirectament, i adopta la forma d'un imperatiu de segona persona amb els verbs rng (deixar, permetre) i jio (ordenar):

jio tā li jin wǒ Que vingui a veure'm
rng wǒ bāng nǐ de mng Deixa que et doni un cop de m

En primera persona del plural es fa servir la partcula final ba:

znmen zǒu ba Anem-nos-en

Yip 1998, 20.C-D

 

Imperatiu negatiu

L'imperatiu negatiu es forma amb b yo, sovint redut a la forma monosillbica bi:

b yo chōuyān No fumis
bi kqi No facis compliments

Les prohibicions formals exposades en pblic sn introdudes per b zhǔn, b xǔ o b děi:

b děi r ni No hi entreu
b zhǔn chōuyān Prohibit fumar

Yip 1998, 20.F, H