Fonètica

Índex

 

Pinyin

La millor aproximació a la pronunciació del xinès estàndard és la transcripció pinyin (o més correctament hanyu pinyin), de base fonemàtica. La primera edició del Hanyu Pinyin fou aprovada i adoptada el 1958 pel Congrés Nacional Popular. Fou introduïda a les escoles de primària com a mitjà per a ensenyar la pronunciació del Xinès Estàndard, i emprada per a millorar la taxa d'alfabetització entre la població adulta. El 2001 el Govern va promulgar la Llei del Llenguatge Comú Nacional, que va reforçar l'ús oficial del pinyin.

Els fonemes, tal com són considerats en el pinyin, tenen realitzacions diferents en contextos diferents; a continuació se'n fa la descripció lleugerament simplificada. Els símbols entre claudàtors corresponen en general a l'AFI (Associació Fonètica Internacional; en anglès IPA).

 

To

Per al millor seguiment del que s'exposa en aquest apartat i en els següents, és útil comptar amb exemples sonors, com ara els que hi ha a Chinese Yabla, que s'obre en una nova pàginaUna mateixa síl·laba, definida pels fonemes constituents, no queda encara perfectament determinada. Cal tenir en compte el to amb què es pronuncia. Una variació de to dóna lloc a significats totalment diferents. Els tons són els següents:

1 Agut sostingut
2 Creixent
3 Decreixent-creixent
4 Decreixent
- Sense to ma

 

Contacte entre síl·labes

Quan una síl·laba és pronunciada en companyia d'altres - és a dir, pràcticament sempre - el seu to es modifica poc o molt, d'acord amb el to de les síl·labes circumdants. Els principals canvis són els que consten a continuació:

lǐnpǐn lin3pin3
xiǎohào xiao3hao4
dàhào da4hao4

Encara hi ha altres causes d'alteració del to de la síl·laba aïllada:

 

Vocals

i [ i ] valor bàsic. mī, zhī, qǐ
  [ ʅ ] Darrere s, z i c. sì, zì, cī
 
e [ ə ] valor bàsic. tè, zhè, fēng
  [ ε ] Seguida per n (no per ng). rén, mēn, fěn
  [ e ] En contacte amb [ i ] o [ y ]. gěi, miè, quē
 
a [ a ] valor bàsic. tā, kǎ, sà
  [ ε ] Terminacions -ian i [ü]an. tiān, biàn, juān
 
o [ o ] valor bàsic. wǒ, fó, pò
  [ u ] En el grup 'ao' i davant -ng. mào, zhóng
 
u [ u ] valor bàsic bú, zhū, nǔ
  [ y ] Darrere y, x, j i q. yū, qù, xú
 
ü [ y ] valor bàsic. nǚ, lǘ

Els diftongs es pronuncien enllaçant el valor bàsic de les vocals que els componen, llevat dels casos damunt indicats.

 

Consonants

b [ p ]
p [ ph ]
m [ m ]
f [ f ] fēng
s [ s ]
z [ ts ] zāi
c [ tsh ]
d [ t ] dāi
t [ th ]
n [ n ]
l [ l ] lián
sh [ ʂ ] shàng
zh [ tʂ ] zhǎo
ch [ tʂh ] chǐ
x [ ç ] xīn
j [ tç ] jīng
q [ tçh ] qiē
g [ k ] gěi
k [ kh ]
h [ x ] hēi
ng [ ŋ ] cháng

 

 

Semiconsonants

w [ w ] wǒ, wǔ
y [ j ] yě, yī