Coverbs locatius

ndex

 

Coverbs

Els coverbs sn termes que poden funcionar ads com verbs ads com preposicions. Alguns en diuen preposicions, per s preferible el terme de coverb, que recull millor aquesta doble funcionalitat.

Pot semblar estranya aquesta associaci, per si comparem les frases catalanes

En Joan usa eines de fuster
En Joan va clavar els claus usant una maa
En Joan va clavar els claus amb una maa

veurem que en la primera frase fem servir el verb usar com verb principal; en la segona, en gerundi, introdueix un complement circumstancial, i el seu significat en aquest cas s prcticament el mateix que el de la preposici amb en la tercera frase.

En xins tenim un fenomen anleg, amb la diferncia que com que els verbs sn invariables, tenen la mateixa forma quan fan de verb que quan fan de preposici.

Quan un coverb es fa servir com a preposici, el sintagma coverbal precedeix sempre el verb principal:

lǎo zhāng [ do yīyun ] q knbng Lao Zhang va anar a l'hospital a visitar-se

Alleton 1979, 116-117
Yip 1998, 24.A

 

Coverbs locatius

Els coverbs locatius indiquen la idea de moviment o d'absncia de moviment.

Sn els segents:

cho cap a, vers, en direcci a
cng des de (de lloc i de temps)
do a (direcci), fins a
du a (= davant per davant), cap a
l a distncia de
wng cap a, vers, en direcci a (noms amb moviment)
xing cap a, vers, en direcci a (gaireb sempre amb moviment)
yn al llarg de
yu a crrec de, des de
y a, en (especialment per a expressar dates)
zi a (situaci)

Alleton 1979, 59-60
Yip 1998, 24.D-K

Els coverbs poden es poden usar de tres maneres, davant el verb, darrere el verb i independentment (el coverb hi fa de verb).

 

Coverb davant el verb

D'una manera general, els coverbs i els seus complements van davant el verb:

do bāl q Vaig a Pars
do wǒ jiā li Ve a casa meva
cng běijīng do bāl li Ve a Pars des de Pekn
zi jiā zufn Cuina a casa

Bourgeois 1976, 8.1, 13.3

 

Coverb darrere el verb

Els coverbs tamb es poden fer servir darrere un verb de moviment:

xiǎo yng zǒu do h biān El petit anyell ha anat fins a la vora del riu.
yye zu zi shāfā shang L'avi seu en el sof

Bourgeois 1976, 8.1, 11.3
Yip 1998, 13.D, 21.D

 

Coverb independent

Alguns coverbs es fan servir com verbs:

chūntiān do le Ha arribat la primavera
xiǎo hizimen zi cǎod shang Els nens petits sn damunt la gespa

Bourgeois 1979, 6.6

 

La combinaci do + q/li + verb

Aquesta combinaci expressa el propsit d'un moviment:

tāmen do bwguǎn li cāngguān Han vingut a visitar el museu

yip 1998, 24.F

 

Coverbs com marca d'aspecte

El coverb zi (sovint precedit de zhng), usat sense complement, t un valor aspectual de procs en curs. La negaci s b zi.

tāmen (zhng)zi kāihu Estan reunits
māma b zi xīchn La mare no est passant l'aspiradora

Yip1998, 15.D, 17.C