Complements del nom

Índex

 

Postposicions

Les postposicions són semblants a les preposicions del català, amb la diferència que en comptes d'anar davant el sintagma nominal van al darrere. Un exemple proper força conegut és l'anomentat genitiu saxó de l'anglés.

En xinès les postposicions tenen dos usos principals:

yǐzi shang damunt la cadira
xiānsheng de shū El llibre del professor

Passim

 

Un nom complement d'un altre

En xinès, el determinant sempre precedeix el determinat.

Quan un nom en determina un altre, es fa servir l'estructura següent:

Determinant + (de) + Determinat

La presència d'aquesta postposició és, segons els casos, obligatòria, optativa o impossible. A grans trets:

xiānsheng de shū El llibre del professor
zhōngwén (de) shū Un llibre en llengua xinesa
jīntiān (de) tiānqì El temps d'avui
xiānsheng El senyor Li
tiān'ān mén Porta de la Pau celestial

Com anirem veient, la postposició de també es pot fer servir darrere pronoms, adjectius i oracions senceres, els quals queden adjectivats. El seu ús és, doncs, molt freqüent; de fet, el morfema de és el número 1 en les llistes de freqüències dels morfemes xinesos.

Alleton 1979, 96-98
Bourgeois 1976, 1.4, 5.4, 9.1

 

Possessius

En xinès no hi ha una categoria específica d'adjectius possessius. En el seu lloc es fa servir la construcció

Pronom personal + (de) + nom.

Quan la propietat és inalienable o la relació molt pròxima, es pot suprimir de.

nǐ de běnzi La teva llibreta
māma La meva mare

La idea de propietat pot ésser reforçada amb zìjǐ de:

zhè shì wǒ zìjǐ de shìr Això és un afer meu

Bourgeois 1976, 5.4
Yip 1998, 3.E-F

 

Verb de qualitat complement d'un nom

Quan un verb de qualitat (o adjectiu qualificatiu) modifica un nom en posició atributiva, la construcció que es fa servir és

Verb de qualitat + (de) + Nom

En línies generals, els adjectius monosil·làbics tendeixen a unir-se directament al nom i els polisil·làbics mitjançant de.

Si el nom va acompanyat també de determinants o numerals, aquests precedeixen el verb de qualitat.

bái zhǐ Paper blanc
xīn de shū Un llibre nou
yì zhī zuì xiǎo de una pera més petita
nèi pǐ hēi de Aquell cavall negre
gǔlǎo de lóufáng Edificis antics

Els adjectius monosil·labics poden ésser reduplicats per a fer-ne un superlatiu; en aquest cas sempre porten de:

lánlán de tiān Un cel blavíssim

Alleton 1979, 98-100
Bourgeois 1976, 5.4, 7.3
Yip 1998, 10.A-B, E

 

Adjectius només atributius

A més dels verbs de qualitat, hi ha una sèrie d'adjectius que es fan servir exclusivament com complements del nom (no pas en posició predicativa):

fāng quadrat
yuán rodó
jīngcháng freqüent, constant
rìcháng quotidià
tōngcháng normal, ordinari

Alleton 1979, 100