Complements locatius

ndex

 

Construcci dels complements de lloc

En el cas ms general, els complements de lloc sn formats per un coverb locatiu, un sintagma nominal i una postposici locativa. El coverb locatiu aporta, com hem dit, la idea de moviment o d'absncia de moviment; la postposici, en canvi, aporta la idea de posici relativa.

zi jiā li zufn Cuina a casa
tāmen zi qing shang xiě biāoyǔ Escriuen eslgans a la paret
cng hzi li n chū yī zhī qiānbǐ li Va treure un llapis de la capsa

Alleton 1979, 59-60

 

Postposicions locatives

Les postposicions simples sn:

li dins, a
wi fora de
shang damunt
xi a sota de
qin davant
ho darrere
zhōng entre
png al costat de
biān al costat de

N.B.: El verb de moviment shng i la postposici shang es representen amb el mateix carcter. En canvi, el coverb l i la postposici l es representen amb carcters diferents.

Alleton 1976, 59-61
Bourgeois 1976, 13.3
Yip 1998, 13.C-D, 21.C-D

 

Postposicions locatives compostes

Les postposicions li, wi, shang, xi, qin i hu es poden combinar amb el termes bian, mian i tou, i donen lloc a formes compostes com ara qintou, shngbian, wimian..., de significat anleg.

A ms, els termes zuǒ (l'esquerra), yu (la dreta), dōng (l'est), nn (el sud), (l'oest) i běi (el nord) es combinen amb els termes bian i mian per formar postposicions com ara yumin (a la dreta de), nnbian (al sud de)...

I, finalment, hi ha les formes pngbiān (al costat de), dumin (davant per davant amb) i zhōngjiān (entre, enmig de).

fngzi wimian fora de la casa
shnghǎi běibian Al nord de Xangai

Alleton 1979, 60
Yip 1998, 13.A-B

 

Complements de lloc sense coverb

Els verbs de moviment admeten complements de lloc postposats i sense coverb:

wǒmen do chng li q mǎ shū Anem a la ciutat a comprar llibres

Yip 1998, 21.D

 

Complements locatius sense postposici

El sufix li no necessriament implica interioritat, sin que tamb s una forma neutra de localitzaci, i moltes vegades es suprimeix. Aleshores tenim complements locatius sense postposici, que adquireixen el carcter locatiu exclusivament del verb de moviment o del coverb del qual depenen:

jiějie hu jiā li le La germana gran ha tornat a casa
ddi pǎo jn figuǎn El germ petit entra corrent al restaurant
wǒ mimei q guo chngchng La meva germana petita ha estat a la Gran Muralla

Cal, per, distingir tres casos:

Pel que fa al darrer cas,

zi zhi ge gōngchǎng gōngzu Treballar en aquesta fbrica
zi zhi ge gōngchǎng li chnggē Cantar en aquesta fbrica

Alleton 1976, 62-63, 87
Bourgeois 1976, 11.6
Yip 1998, 13.D

 

Demostratius locatius

Els demostratius zhi i n seguits de li o r donen lloc a combinacions equivalents a aqu i all, que al seu torn admeten un complemnt amb el sentit de el lloc de, a casa de:

wǒ cng wǒ pngyou nr li Vinc de casa del meu amic
shū zi wǒ zhr Els llibres sn aqu amb mi

Alleton 1979, 64
Bourgeois 1976, 11.2

 

Interrogatius locatius

Els interrogatius nǎr i shnme dfang es colloquen al lloc on s'espera la resposta; s a dir, darrere el verb o el coverb corresponent:

nǐ q nǎr On vas?
nǐ bba zi shnme dfang gōngzu On treballa el teu pare?

L'interrogatiu locatiu es pot collocar en posici de tema; en aquest cas es fa servir combinat amb el verb yǒu:

nǎr yǒu hǎo dinyǐng kn On hi ha una bona pellcula per veure?

Yip 1998, 4.G

 

Complement locatiu en posici de tema

El tema d'una oraci pot sser un complement locatiu:

dngwyun yubian sh zhwyun A la dreta del zoo hi ha el jard botnic
zhnti shan yǒu hěn duō rn A l'andana hi ha molta gent

Yip 1998, 13.D

 

Llocs relatius

Alguns complements locatius no indiquen un lloc precs, sin un lloc no ben determinat per referit d'alguna manera a un de concret. En aquests casos se sol fer servir el coverb cng.

 

s sense sintagma nominal

Les postposicions sense sintagma nominal es consideren referides a un lloc de referncia conegut, que es dna per sobreents:

wǒ zh zi dōngbinr Visc cap a l'est
qintou de mn La porta de davant

Alleton 1976, 63