Complements de temps

Índex

 

Importància dels complements de temps

El fet que els verbs xinesos no posseeixin marques de temps confereix una especial rellevància als adverbis i a les locucions adverbials que expressen la temporalitat i idees afins.

Un verb que no tingui cap indicació de temps, expressa en general una acció habitual o una intenció:

zǒulù shàngbān (Cada dia) vaig caminant a la feina
wǒmen sànbù (D'aquí a una estona) anirem a passeig

Yip 1998, 14.A

 

Frases adverbials temporals de base nominal

A partir dels noms tiān (dia), (sol [en el sentit de dia]) i nián (any) es formen una sèrie de locucions adverbials:

zuótiān ahir
míngtiān demà
jīnrì avui
jīnnian enguany

jīntiān tiānqi hěn hǎo Avui fa bon temps

També es fan compostos amb tota mena d'unitats de temps:

yuèdǐ A finals de mes
yī nián hòu Un any després, al cap d'un any

Alleton 1979, 64-67
Yip 1998, 8.J, 14.B

 

Complements de temps que precedeixen el verb

En general, els complements de temps precedeixen el verb:

wǒmen jīntiān qù jiǔbājiān Aquest vespre anirem a un bar
míngnián sān yuè qù běijīng El març de l'any vinent aniré a Pekín
zuótiān xiàwǔ zuò shénme Què vas fer ahir a la tarda
chángcháng qù yóuyǒng Sovint va a nedar

Yip 1998, 8.L, 14.C

 

Complements de temps que van darrere el verb

Quan el complement de temps expressa freqüència o duració, el complement van davant el verb:

zuótiān tā jìn yī cì chéng Ahir va entrar una vegada al poble
tā zài zhèr zhù le bàn nián Va estar aquí mig any

Però si es vol fer èmfasi en un períde determinat, el complement de temps va davant el verb, generalment acompanyat de dōu:

zhěngtiā dōu zài jiā li kāngguǎn háizi Va estar-se tot el dia a casa cuidant els nens

Alleton 1979, 75-76
Yip 1998, 14.E-I

 

Complement de temps en posició de tema

Com els de lloc, també és possible de posar en posició de tema un complement de temps:

míngtiān wǒmen qù sànbù Demà anirem a passeig

Yip 1998, 14.A

 

Interrogatius de temps

El temps en general es pregunta amb jǐ shí o shénme shíhou, que equivalen a quan?. Les preguntes expressades amb unitats de temps, es formen sempre amb :

jǐ diǎn qǐchuáng A quina hora et lleves?

Yip 1998, 8.K

 

Combinacions de complements de temps i de marques d'aspecte

El temps i l'aspecte són dues categories semànticament independents: el primer considera l'acció en relació a l'acte de parla (abans, arar, després); el segon, considera l'acció en ella mateixa (en curs, acabada, etc.). No és estrany doncs que en una mateixa frase hi pugui haver indicadors de temps i d'aspecte:

yǐjing kàn wán le nèi běn xiǎoshuō Ja he acabat de llegir la novel·la
sān suì de shíhou shēng guo lìjí A l'edat de tres anys va patir la disenteria

Yip 1998, 14.D