Pronoms i adjectius interrogatius

Índex

 

Pronoms i adjectius interrogatius

Els principals interrogatius són:

shéi qui?
shuí qui?
nǎ / něi quin?
nǎr on?
nǎ wèi / něi wèi qui?
shénme què? quina mena de?
shénme dìfang quin lloc? on?
wèi shénme per què? per quina raó?
quant? quants? quin? (en una sèrie numerada)
duō com? com de...?
duōshao quants?
duō jiǔ Durant quant de temps?
zěnme De quina manera? Com és que?
zěn yàng De quina manera?
zěnme yàng De quina manera?

Cal notar que:

N.B.: el wèi de nǎ wèi i el de wèi shénme són diferents, i es representen amb dos caràcters diferents.

 

Normes d'ús

A diferència del que passa en català i en moltes llengües (romàniques, germàniques, eslaves...), els pronoms interrogatius i els sintagmes que contenen un adjectiu interrogatiu ocupen el mateix lloc de l'oració on és prevista la resposta:

tā shì shéi Qui és?
nǐ xiǎng hē diǎnr shénme Què vols beure?
tā shì něi guó rén De quin país és?

Aquesta mena d'oracions en cap cas no accepta la partícula ma.

 

Interrogatius locatius

Els interrogatius nǎr i shénme dìfang també es col·loquen al lloc on s'espera la resposta:

nǎr yǒu yóutǒng On hi ha una bústia?
nǐ qù nǎr On vas? lit.: tu vas on?
nǐ bàba zài shénme dìfang gōngzuò On treballa el teu pare? lit: el teu pare a on treballa?

L'interrogatiu locatiu es pot col·locar en posició de tema; en aquest cas es fa servir combinat amb el verb yǒu:

nǎr yǒu hǎo diànyǐng kàn On hi ha una bona pel·lícula per veure?

 

Interrogatius de temps

El temps en general es pregunta amb jǐ shí o shénme shíhou, que equivalen a quan?. Les preguntes expressades amb unitats de temps, es formen sempre amb :

jǐ diǎn qǐchuáng A quina hora et lleves?

 

Addició de la partícula ne

Les oracions amb pronom o adjectiu interrogatiu accepten l'addició de ne, que hi afegeix un to de sorpresa o d'impaciència

qiūtiān shénme shíhou dào ne Però quan arribarà la tardor?
xiǎo māo zài nǎr ne On deu ser el gatet?

 

Interrogatius amb valor d'indefinit

Els interrogatius acompanyats de dōu o i en posició preverbal equivalen a indefinits amb significat de pluralitat:

nǎr dōu qù guo Ha estat a tot arreu
shénme yě méiyǒu mǎi No ha comprat res