Pronoms i adjectius interrogatius

Índex

 

Pronoms i adjectius interrogatius

Els principals interrogatius són:

shéi qui?
shuí qui?
nǎ / něi quin?
nǎr on?
nǎ wèi / něi wèi qui?
shénme què? quina mena de?
shénme dìfang quin lloc? on?
wèi shénme per què? per quina raó?
quant? quants? quin? (en una sèrie numerada)
duō com? com de...?
duōshao quants?
duō jiǔ Durant quant de temps?
zěnme De quina manera? Com és que?
zěn yàng De quina manera?
zěnme yàng De quina manera?

Cal notar que:

N.B.: el wèi de nǎ wèi i el de wèi shénme són diferents, i es representen amb dos caràcters diferents.

Alleton 1979, 34-35
Bourgeois 1976, 2.3, 3.3, 4.3
Yip 1998, 4.A, 4.C, 4.E, 4.F, 5.I, 6.G, 9.A-H

 

Normes d'ús

Quan els interrogatius es fan servir com adjectius, han d'anar seguits d'un comptador, com els numerals i els demostratius. Però duōshao sol anar sense comptador

A diferència del que passa en català i en moltes llengües (romàniques, germàniques, eslaves...), els pronoms interrogatius i els sintagmes que contenen un adjectiu interrogatiu ocupen el mateix lloc de l'oració on és prevista la resposta:

tā shì shéi Qui és?
tā shì něi guó rén De quin país és?
zhè xiē shì shénme shūcài Aquestes quina mena de verdures són?
jīntiān shì yuè hào Quin dia és avui?
zhōngguó yǒu duōshao rén Quanta gent hi ha a la Xina?
nǐ xiǎng hē diǎnr shénme Què vols beure?
nǎr yǒu yóutǒng On hi ha una bústia?
zhōngguó yǒu duō Com és de gran la Xina
zěnme huì jiǎng rìyǔ Com és que sap parlar japonès?

L'expressió wèi shénme pot seguir la pauta anterior o posar-se a l'inici de l'oració:

wèi shénme nǐ xué zhōngwén Per què estudies xinès?

Aquesta mena d'oracions en cap cas no accepta la partícula ma.

Bourgeois 1976, 2.3, 7.5
Yip 4.B, 4.G, 9.A-H, 18.E

 

Addició de la partícula ne

Les oracions amb pronom o adjectiu interrogatiu accepten l'addició de ne, que hi afegeix un to de sorpresa o d'impaciència

qiūtiān shénme shíhou dào ne Però quan arribarà la tardor?
xiǎo māo zài nǎr ne On deu ser el gatet?

Bourgeois 1976, 6.8
Yip 1998, 18.F

 

Interrogatius amb valor d'indefinit

Els interrogatius acompanyats de dōu o i en posició preverbal equivalen a indefinits amb significat de pluralitat:

nǎr dōu qù guo Ha estat a tot arreu
shénme yě méiyǒu mǎi No ha comprat res

Yip 1998, 7.E