10. Funcions predefinides. Quadres de diàleg

 

Índex

Funcions predefinides

El JavaScript compta amb una sèrie de funcions predefinides. Aquestes funcions realitzen una sèrie de tasques compexes, com ara presentació de quadres de diàleg en pantalla, addició de text i d'especificacions HTML a un document, càlculs matemàtics més complexos que els que es poden fer amb els operadors simples, manipulació de cadenes de text, lectures sobre el rellotge de l'ordinador, etc.

El seu format general és

Les funcions predefinides solen aplicar-se a un objecte. S'indica així:

N'és un exemple

en què document és un objecte i write() una funció.

Algunes funcions actuen sobre objectes especials; per exemple, les funcions matemàtiques actuen sobre l'objecte Math.

Una funció associada a un objecte s'anomena mètode.

Hi ha funcions predeterminades que no fan servir cap argument, com ara close(); d'altres en fan servir un, com alert(argument), i d'altres en fan servir dos, com és el cas de prompt(argument_1,argument_2).

 

Quadres de diàleg

Hi ha tres funcions que, aplicades a window (terme que, com sempre, pot ésser omès), presenten quadres de diàleg en pantalla i aturen el procés en curs fins que s'hi dóna resposta. Són les funcions prompt(), confirm() i alert().

 

La funció prompt()

La funció prompt() fa servir dos arguments: amb el primer es formula una pregunta i amb el segon es suggereix una resposta per defecte. Tots dos arguments poden ésser literals, variables o expressions. En executar la funció, es presenta en pantalla un quadre de diàleg, encapçalat per la pregunta, dotat d'una casella per a introduir-hi una dada, que de moment conté la resposta per defecte, i un botó de conformitat, que es prem un cop s'ha escrit la dada, que conclou el procés i tanca el quadre de diàleg.

En el cas més senzill el valor de la resposta es transfereix a una variable:

Si un argument ha de tenir valor nul, és imprescindible d'assenyalar-ho amb l'indicador de text nul, "".

Exemple

 

La funció confirm()

La funció confirm() fa servir un argument que es tradueix en un enunciat. Aquest argument sol ser un literal, però també pot venir donat per una variable. La funció presenta l'enunciat acompanyat de dos botons, un de conformitat i un altre de disconformitat. En respondre al requeriment, es generen els valors true o false.

En el cas més simple, aquest valor és transferit a una variable:

Exemple

En general es fa servir en combinació amb les instruccions condicionals.

 

La funció alert()

El format d'aquesta funció és

Presenta una finestra petita amb el missatge indicat i un botó de conformitat. El missatge pot ser donat per un literal o una variable. L'execució del programa s'atura fins que l'usuari fa clic en aquest botó. Com que no dóna alternatives, el seu ús queda limitat a la presentació d'advertiments per a captar l'atenció de l'usuari o a la presentació de resultats.

Exemple