2. Estructures bàsiques

 

Índex

Estructures bàsiques

Els programes de JavaScript es poden escriure i aplicar de diverses maneres. La més senzilla - i la més usada en aquest curs, però no en la vida real - consisteix a escriure el programa a l'interior del HEAD del document:

El programa així definit és invocat en el punt adequat del BODY.

Exemple

Si treballem amb la codificació XHTML i el programa conté els símbols &, < i >, cal fer servir una estructura una mica més complexa

 

Programes exteriors

Molt sovint un mateix programa o conjunt de programes és emprat per dos o més documents; en aquests casos és molt avantatjós d'escriure'ls en un document independent, que és un document de text amb la terminació .js. A HEAD, en comptes de definir els programes ens limitem a vincular-los; s'hi fa servir l'especificació següent:

on nom.js és la denominació que hem donat al document exterior.

En el document exterior es fa servir exactament la mateixa sintaxi que a HEAD, prescindint de les dues primeres línies i de les dues últimes del JavaScript de HEAD.

Repetim el primer dels exemples d'aquest tema amb un document de programes exterior:

Exemple

 

Problemes amb els navegadors antics

Els navegadors antics no reconeixien el llenguatge JavaScript. A fi d'evitar el problema que això comportava, ha estat costum d'escriure així els fragments de programa:

En comptes d'inici i final podem posar qualsevol frase o símbol que ens semblin oportuns.

Observem que des del punt de vista de l'HTML, un fragment de programa JavaScript així presentat no és més que un comentari; per tant, si el navegador és incapaç d'interpretar-lo, l'HTML hi passa de llarg.

Aquest recurs evita que es presenti en pantalla el codi JavaScript, però evidentment no fa que el programa funcioni!

 

Funcions d'usuari

Una funció d'usuari és un conjunt d'instruccions que es defineix a HEAD o en un document .js exterior, que rep un nom i que, mitjançant aquest nom, és invocada en el punt adequat, tantes vegades com calgui. L'agrupació de les instruccions en funcions i la col·locació d'aquestes en documents exteriors faciliten moltíssim la programació.

Cal notar que quan parlem de funcions d'usuari, ens referim a l'usuari del JavaScript, és a dir, al programador, no pas a l'usuari del document que les conté.

La definició d'una funció d'usuari adopta la forma general següent:

nom és un nom que donem lliurement a la funció. Darrere el nom de la funció cal escriure sempre uns parèntesis. Entre els parèntesis es poden col·locar, si cal, els anomenats arguments; ens hi referirem més endavant, i de moment farem servir només funcions sense arguments.

Les instruccions que constitueixen la funció s'han d'encloure entre { ... }.

 

Tres mecanismes elementals

A fi que des del primer moment els exemples siguin una mica versemblants, introduïm tres mecanismes elementals, que més endavant s'explicaran amb el detall necessari.

Podem captar una dada subministrada per l'usuari així:

Inversament, podem presentar una dada produïda pel programa mitjançant

Amb les dades recollides es fan manipulacions i càlculs mitjançant instruccions semblants a la següent:

Exemple

N.B.: Mecanismes elementals no significa necessàriament mecanismes molt emprats; de fet, dels tres indicats el primer i el segon avui es fan servir molt poc.