2. Gestió dels arxius

 

Retorn


Crear un fitxer nou

Un fitxer nou es crea fent Fitxer > Nou; apareix un quadre de diàleg des d'on es fixen alguns paràmetres i al final es fa D'acord.

 

Obrir

Un fitxer ja existent es pot obrir amb l'opció Fitxer > Obrir, amb la qual es presenta un quadre de navegació que ens permet atènyer l'arxiu desitjat.

Els fitxers .xcf també es poden obrir directament fent-hi clic damunt. I qualsevol fitxer d'imatge es pot obrir fent-hi clic amb el botó dret del ratolí i seleccionant Obre amb GIMP.

 

Desar

Amb Fitxer > Anomena i desa donem nom al fitxer, n'establim el tipus (.xcf, .bmp, .gif, .jpg, etc.) i indiquem la carpeta on s'ha de desar.

Amb Fitxer > Desa només desem els canvis; però si el fitxer encara no té nom, tipus i carpeta, es comporta com Fitxer > Anomena i Desa.

És molt convenient desar sovint els fitxers mentre es modifiquen; altrament tenim el perill d'incórrer en un error irreparable i haver de repetir una bona part de la feina.

 

Tancar i Sortir

Amb Fitxer > Tancar tanquem el fitxer, però encara ens mantenim dins el GIMP. Amb Fitxer > Sortir, sortim del fitxer i tanquem el programa. Com és habitual, el programa ens preguntarà si volem desar els canvis en el cas que n'hi hàgim fet. I si encara no té nom, tipus i carpeta, ens instarà a fixar-los.

 

La imatge final: format i volum de memòria

Mentre treballem amb una imatge, l'hem de desar en el format .xcf, propi del GIMP. Només així garantim la integritat de tots els elements, visibles i no visibles, que hi hàgim introduït.

Al final del treball, però, acostumem a convertir-lo a un altre format, amb una doble intenció:

El format alternatiu més respectuós amb l'original és el .bmp. Amb aquest obtenim una còpia píxel a píxel del resultat del nostre treball, però perdem la capacitat de continuar el treball en capes que hi hàgim fet i diversos elements invisibles però útils de la imatge.

Hi ha diversos formats destinats a limitar el pes de la imatge (és a dir, la seva necessitat d'ocupar memòria). Els principals són els següents:

El propi GIMP ens facilita l'ajustament dels paràmetres que ens permetran estalviar memòria (per exemple, el nivell de compressió del .jpg o la riquesa de la paleta del .gif.

Una altra forma de reduir el pes d'una imatge és limitant-ne els dimensions (que es mesuren en píxels); això es fa amb eines específiques. Naturalment també hi perdem qualitat.

Si el fitxer ja existia i el desem amb un tipus diferent, l'inicial no desapareix: en lloc d'un fitxer en tindrem dos. Cal notar que cada vegada que canviem de tipus, perdem qualitat; és molt recomanable, doncs, no fer cap canvi de tipus fins al final de totes les operacions.