13. Capes i Transparències

 

Retorn

Capes

Una imatge de GIMP pot ésser formada de diverses capes. Podem imaginar-nos-les com una pila de làmines transparents. Allà on la làmina està pintada, no es pot veure el contingut de la capa inferior, però on no s'hi ha pintat res, es veu el contingut de les capes inferiors.

capes per separat i conjuntament
A l'esquerra, una capa inferior; al centre, una de superior (l'escaquer en dos tons de gris simbolitza la transparència), i a la dreta, el resultat final.

Treballar amb capes té molts avantatges. Podem retocar independentment cada una de les capes, podem desplaçar-les, fer-les més grans o més petites, deformar-les o prescindir-ne - sense perdre-les -, i en cada moment podem observar quin serà l'efecte final. Així doncs, és bo d'acostumar-se a crer una capa nova abans de la més simple operació d'enganxar:

Edita > Enganxa com> Capa nova

 

Crear una capa i treballar-hi

Creem les capes fent Capes > Nova capa. El programa ens demana que donem nom a la capa, que en determinem les mides (per defecte ens suggereix les de la capa ja existent) i com s'ha d'omplir (per defecte suggereix, és clar, que sigui transparent.

control de les capesDurant el treball sobre una imatge, les capes poden ésser actives o inactives, i visibles o invisibles, segons que ens convingui.

Podem controlar el conjunt de les capes des de

Finestres > Diàlegs encastables > Capes

Atenció! Els conceptes visible/invisible i actiu/inactiu són diferents.

En l'exemple representat hi ha tres capes, anomenades fons, arbreda i primer terme. En aquests moments, fons és invisible (hem fet clic sobre l'ull) i la capa activa és arbreda (transparent, visible però encara no hi hem afegit res).

També és útil l'eina Capes > Pila.

 

Transparències en les capes

La transparència en una capa permet veure el contingut de les capes inferiors. Cal tenir present que:

  1. La primera capa només és transparent si ha estat creada amb aquesta condició (per defecte, és opaca).
  2. També és transparent qualsevol capa que no sigui la primera.

Però el simple canvi d'ordre de les capes no canvia la seva qualitat respecte de la transparència.

Podem substituir una part d'una imatge sobreposant-hi una capa opaca que cobreixi amb una altra imatge justament la zona de l'original que volem substituiuir.

sobreposició d'una imatge opaca

Hem fet una adaptació d'un quadre de Mondrian:

  • A l'esquerra, l'original
  • Amb l'eina de selecció rectangular, hem seleccionat, copiat i desat com imatge nova un dels rectangles blaus. Com a tal imatge nova, és opaca, continua essent blava i té les mides exactes del retall del qual procedeix.
  • Amb les eines de color, hem substituït el blau per un verd, i hem desat la imatge: ara és verda, continua essent opaca i amb les mateixes mides del retall. (La veiem al centre)
  • Hem afegit el rectangle verd com a capa nova sobre la imatge original, hem ajustat la posició de la nova capa i hem desat el conjunt (a la dreta).

En un cas no tan geomètric, hauríem de prendre alguna precaució suplementària. 1) que la capa amb el retall fos transparent, i 2) segurament hauríem de fer alguna previsió sobre què es veuria a sota.

 

Opacitat del contingut

En principi, el contingut afegit a una capa és absolutament opac. Però aquesta situació es pot modificar.

opacitat parcialAmb la palanca opacitat de l'eina de dibuix podem modificar l'opacitat dels continguts afegits a la capa activa.

En l'exemple, el fons de la imatge és vermell. Hi hem afegit una capa verda més petita i opaca: on hi ha aquesta capa, no es veu el vermell del fons sinó el verd

A continuació hem delimitat un rectangle, i amb una eina de dibuix - en aquest cas el cubell de pintura amb una trasparència de traç del 50% -, hi hem afegit groc. Però aquest groc al 50% no ha produït una superfície groga, sinó que ha actuat com un filtre, i ha modificat els fons respectius, verd i vermell.