14. Clips i inserció de vídeos

Índex | Anterior | Següent

 

14.1. Concepte de clip

Un clip és una animació que es desa en forma de símbol, amb la finalitat que un o més exemplars d'aquest actuïn a l'interior d'una altra animació. L'execució del clip i la global de l'animació es combinen de maneres diferents; podem aconseguir que

Mentre el clip i l'animació general progressen al llarg de les respectives línies de temps, aquestes corren en paral·lel: la velocitat en fotogrames per segon és comuna a l'animació i a tots els clips que conté.

Si el clip es fa servir per obtenir un moviment repetitiu al llarg d'una animació, potser no tindrà gaire importància el nombre de vegades que es repeteixi; però si es fa servir per a obtenir moviments o altres canvis d'alta complexitat, cal fer una anàlisi curosa de les respectives línies de temps, a fi d'obtenir exactament l'efecte desitjat.

 

14.2. Creació dels clips

Podem crear un clip activant Insert > New Symbol i seleccionant Movie clip; a partir d'aquest moment quedem situats en un editor específic. En aquest àmbit creem o inserim els objectes i l'animació pròpia del clip amb les eines habituals.

Cal tenir present que el clip té una línia de temps pròpia i independent de la de l'animació on serà inserit.

Quan s'ha enllestit el clip, fem clic sobre el botó indicatiu de l'escena, amb què el control torna a l'editor general; el clip ha quedat desat en la biblioteca del document .fla; fent-hi clic ens apareix un triangle i un quadrat indicatius d'engegar i parar, amb els quals podem comprovar-ne el funcionament.

També és possible començar des de l'editor general de l'animació; un cop creat l'element desitjat, es selecciona, s'hi aplica Insert > Convert to symbol i es tria l'opció Movie clip. En el fotograma en què hem fet el treball inicial quedarà un exemplar del clip, i en la biblioteca el clip. A continuació entrem a l'editor de símbols i creem l'animació pròpia d'aquest.

En qualsevol moment podem modificar el clip accedint a l'editor: Edit > Edit symbols o fent doble clic sobre un dels exemplars d'aquell.

 

14.3. Ús dels clips

Des de la biblioteca es poden inserir exemplars del clip a qualsevol lloc de l'animació on hagi d'actuar. Aquests exemplars poden ésser modificats (un sol clic!) de la mateixa manera que els exemplars dels símbols gràfics.

Dos exemplars d'un clip poden formar part d'una interpolació de moviment, que es prepara de la manera habitual.

Un clip també pot formar part d'un clip més ampli.

L'animació pròpia del clip només és visible des de l'editor de símbols o accedint a la biblioteca però no des de l'editor de l'animació que el conté. Per veure l'efecte final combinat cal publicar l'animació.

Aquest és el pèndol d'Edgar Allan Poe. Hi ha un símbol gràfic que és el pèndol; aquest es mou amb moviment oscil·lant a l'interior d'un clip, i aquest, al seu torn, té un moviment descendent a l'interior de l'animació principal.

 

14.4. Biblioteques de clips

Tot el que s'ha dit sobre les biblioteques de símbols gràfics també és aplicable als clips.

 

14.5. Esquema general

Molt sovint una animació conté un gran nombre de símbols; per exemple, una animació pot tenir dos clips; un d'aquests conté un símbol gràfic; l'altre conté una imatge de bits i un altre clip, i aquest és format al seu torn per un símbol gràfic, etc.

Cal disposar doncs d'un recurs que ens permeti visualitzar l'organització d'aquests diversos elements; aquest recurs és l'explorador de l'animació (Movie explorer). S'hi accedeix fent Window > Movie Explorer.

Sengles icones ens permeten distingir els símbols gràfics, els exemplars d'aquests, els botons, els exemplars d'aquests, els clips, els exemplars d'aquests, les imatges de bits, etc.

No solament podrem veure-hi en tot moment l'esquema general dels elements que formen part de l'animació, sinó que fent un doble clic damunt la icona representativa de cada element accedirem a l'editor corresponent, des d'on podrem fer els canvis que calguin.

Exemple

Vista de l'esquema general corresponent a l'exemple del pèndol d'E.A. Poe. Podem observar-hi, de baix a dalt, els fets següents:

  • Hi ha un símbol gràfic anomenat Pèndol.
  • Amb cinc exemplars d'aquest símbol gràfic s'ha construït un clip anomenat Oscil·lació. (El moviment d'oscil·lació del pèndol és l'interior del clip, i s'obté mitjançant una interpolació entre aquests cinc exemplars).
  • L'escena 1 de l'animació conté dos exemplars de l'esmentat clip. (El moviment descendent del pèndol s'obté mitjançant una interpolació entre els dos exemplars del clip).

Podem observar diversos tipus d'icones: símbol gràfic, exemplar de símbol gràfic, clip i exemplar de clip.

 

14.6. Clips d'un sol fotograma

Com veurem més endavant, els clips, d'una banda, poden ésser modificats interactivament i, de l'altra, poden ésser el suport de control d'una interactivitat sobre altres elements. Els símbols gràfics, en canvi, no forneixen cap d'aquestes possibilitats. Molt sovint, doncs, en comptes de símbols gràfics es creen clips d'un sol fotograma.

 

14.7 Inserció de vídeos

Les animacions de Flash poden incorporar altres elements multimèdia. El procediment d'incorporació és el mateix que en el cas de les imatges.

Aquest és un vídeo .wmv inserit en un document .swf en el moment de la creació d'aquest. L'execució del fitxer és idèntica a la de qualsevol altre document .swf.

 

Annex: el format .flv

Versions posteriors del Flash han introduït el format .flv (Flash Video). Els documents .flv ocupen un lloc de privilegi en la distribució de vídeo, equivalent al del format .swf per a les animacions principalment vectorials. Els documents .flv poden ésser executats directament, poden ésser inclosos en un document .swf - com molts altres formats - o poden ésser vinculats a un document .swf que actua de reproductor. Aquesta darrera solució té un avantatge trascendental: la reproducció del document .flv es duu a terme des del primer moment, alhora que continua la captació del document .flv. Aquesta solució ha estat adoptada per YouTube, Google Video, Yahoo! Video i molts mitjans de comunicació (premsa electrònica i televisió per Internet). Hi ha nombrosos reproductors .swf d'aquesta mena; un dels més usats és el mediaplayer.swf, al seu torn controlat per un programa de JavaScript, anomenat swobject.js.

Aquest és un vídeo .flv controlat pel mediaplayer.swf, construït amb Flash.