11. Imatges de mapes de bits

Índex | Anterior | Següent

 

11.1. Importació

Podem importar un mapa de bits (generalment .gif o .jpg) fent File > Import i seleccionant-lo; immediatament queda inserit a la biblioteca, amb el mateix nom que tenia l'arxiu importat (sense la terminació). Alhora se n'inclou una còpia en el fotograma actiu, en situació de selecció. Fent clic confirmem que la hi volem, i prement Supr l'eliminem del fotograma, però no de la biblioteca.

El mapa de bits importat es comporta d'una manera anàloga a un grup; en seleccionar-lo queda envoltat d'un rectangle, no pas blau sinó gris.

Exemple Una imatge de bits importada, situada a l'escenari. La vora grisa indica que està seleccionada. A la dreta, la finestra que mostra el contingut de la biblioteca, amb indicació del nom de la imatge.

 

11.2. Modificacions

Les imatges de mapes de bits poden rebre les mateixes modificacions que els grups (suprimir; tallar i enganxar; copiar i enganxar; desplaçar; alinear, distribuir i redimensionar; modificar les mides, esbiaixar i fer girar, i reflectir). Els procediments són els ja descrits.

D'una manera anàloga als símbols gràfics, també es pot arrossegar des de la biblioteca a l'escenari.

 

11.3. Interpolacions de moviment

Podem establir una interpolació de moviment entre dos fotogrames que continguin dues versions d'un mateix mapa de bits. El procediment és el mateix que ja s'ha vist.

Hi ha tres fotogrames amb la mateixa imatge. Entre el primer i el segon hi ha una diferència d'escala i alhora un desplaçament; el tercer és idèntic al segon.

 

11.4. Conversió d'un mapa de bits en un dibuix vectorial

Seleccionant un mapa de bits d'un fotograma i aplicant-hi Modify > Trace bitmap, s'obre un quadre de diàleg que ens permet ajustar diversos paràmetres. Un cop executat el procés, l'exemplar del dibuix esdevé de naturalesa vectorial, i queda desvinculat de l'original que hi ha a la biblioteca.

Un cop feta la conversió, el dibuix pot editar-se com qualsevol altre dibuix vectorial. I pot tenir els mateixos usos que qualsevol altra imatge vectorial; podem:

Cal tenir present, però, que aquesta operació, en dibuixos molt complexos i segons quin paràmetres escollim, pot donar lloc o bé a una pèrdua de qualitat o bé a fer massa gran el pes de l'arxiu.

En aquest exemple hi ha quatre animacions d'un sol fotograma cada una. La primera conté un dibuix .jpg, el segon una imatge vectorial obtinguda amb un llindar de 10, la tercera amb un llindar de 50 i la quarta amb un llinar de 100. Els pesos respectius dels fitxers .swf són 20, 22, 70 i 206 Kb.

 

11.5. Fragmentació d'un mapa de bits

Un mapa de bits pot fragmentar-se en diversos objectes, cada un dels quals pot rebre un tractament posterior independent. Per a dur a terme aquesta operació, cal començar seleccionant la imatge i a continuació aplicar-hi Modify > Break apart.

A partir d'aquest moment podem individualitzar nous objectes seleccionant-ne rectangles amb Arrow Tool o formes qualssevol amb Lasso Tool.

També podem fer clic en un punt amb Magic Wand, amb què queden seleccionats tots els punts del dibuix coincidents en color. Cal tenir present que les imatges de bits presenten sovint gradacions molt fines de colors. Això implica que es fa necessari assignar a l'operació un llindar (threshold): com més gran sigui aquest, més colors seran assimilats al color exacte del punt on hem fet clic i seran seleccionats conjuntament amb aquest.

Els objectes resultants es poden modificar separadament. Si cal que tornin a esdevenir una unitat, poden reunir-se en un grup, de la forma habitual.

Imatge original, a l'esquerra. Les altres quatre figures són: a dalt, fragment rectangular obtingut amb Arrow Tool i fragment de forma irregular obtingut amb Lasso tool, i a baix dues seleccions fetes amb Magic wand, la de l'esquerra, dos punts gairebé invisibles, amb un llindar de 10, i la de la dreta, amb un llindar de 100.