8. Moviment i interpolacions

Índex | Anterior | Següent

 

8.1 Continuïtat dels fotogrames

Tots els fotogrames compresos entre dos fotogrames clau plens són fotogrames de continuïtat. Un fotograma de continuïtat, malgrat no tenir contingut propi, mostra el contingut del darrer fotograma ple. En els fitxers .fla, el darrer fotograma de continuïtat abans d'un altre fotograma clau apareix indicat en la línia de temps amb un petit rectangle blanc.

El primer fotograma conté un rectangle; a continuació hi ha 28 fotogrames de continuïtat. El que fa 30 conté una el·lipse, i després en vénen 19 de continuïtat. Després hi ha 11 fotogrames en blanc: notem que quan l'animació hi arriba no hi ha la continuïtat de la imatge anterior. Finalment, el fotograma 61 conté un traç gruixut irregular, seguit de 8 fotogrames de continuïtat i un fotograma clau buit al final.

 

8.2. Sensació de moviment

La sensació de moviment es pot obtenir mitjançant la ràpida presentació d'una sèrie de fotogrames clau plens, amb petits canvis entre cada un i el següent, com en el cinema. Aquest procediment, però, és molt laboriós, i dóna lloc a animacions excessivament pesades.

El procediment normal consisteix en la interpolació (tweening) d'imatges intermèdies entre les d'un fotograma clau inicial i un altre de final: mitjançant l'aplicació d'algorismes de funcionament automàtic, els fotogrames de continuïtat que segueixen al primer fotograma clau van modificant el contingut d'aquell fins a ajustar-lo al del fotograma clau final.

La sensació de moviment de la figura superior s'obté repetint-la en 40 fotogrames diferents en 40 posicions diferents, i amb tot i això el moviment és irregular. En la segona la imatge només hi és dues vegades, en el primer fotograma i en el darrer, i s'hi ha aplicat un tweening: notem el gran contrast de qualitat.

En moviments més complexos la millor solució és la combinació dels dos sistemes: en la tercera imatge hi ha quatre fotogrames clau, amb imatges de formes diferents i en posicions diferents, i les transicions entre aquests s'aconsegueixen recorrent tres vegades al tweening entre dos fotogrames clau successius.

 

8.3. Especificació de les interpolacions

Hi ha de dos tipus bàsics d'interpolació: de moviment (Motion) i de forma (Shape); cada un d'aquests presenta diverses varietats. En aquest tema presentem només les opcions bàsiques; més endavant ens referirem als diversos refinaments possibles.

Cada un dels dos tipus exigeix que els fotogrames inicial i final reuneixin determinats requisits. Assegurats aquests, l'especificació de la interpolació és continguda en el fotograma inicial. Situant-nos en el primer fotograma, cal activar Properties i en el desplegable Tween seleccionar Motion o Frame, segons convingui (Window > Panels > Frame i seleccionar Tweening > Motion o Tweening > Shape).

En el primer cas, apareix una fletxa sobre fons blau que uneix els dos fotogrames extrems de la interpolació; en el segon cas, el fons sobre el qual apareix la fletxa es verd.

Si les fletxes apareixen amb traços discontinus, és que el fotograma final no s'adiu al tipus d'interpolació seleccionat; cal rectificar la situació.

Exemple La fletxa sobre fons verd indica que hem creat una interpolació de forma entre els dos fotogrames clau 1 i 40, indicats per aquella.

 

8.4. Interpolacions de moviment

Les interpolacions de moviment comprenen, a més del moviment en sentit estricte de desplaçament, tots els canvis que es poden aplicar a un exemplar d'un símbol. Les interpolacions de moviment exigeixen que els fotogrames inicial i final continguin dos exemplars del mateix símbol (o, almenys, dues versions d'un mateix grup).

En aquesta interpolació de moviment, a més del moviment pròpiament dit, hi ha un canvi de color i un canvi de mida.

 

8.5. Interpolacions de forma

Les interpolacions de forma converteixen un conjunt de formes en un altre qualsevol. Han de ser formes relativament senzilles; altrament el procés de transició seria molt complex i alentiria l'animació. Aquestes interpolacions exigeixen que els fotogrames inicial i final només continguin objectes individuals (no pas grups ni exemplars de símbols).

En aquesta interpolació de forma, tres traços i dos farciments, situats en el primer fotograma, es transformen en una el·lipse. Després del fotograma amb l'el·lipse hi ha uns quants fotogrames de continuïtat a fi que la figura resultant pugui veure's en repòs durant uns instants.

 

8.6. Comprovació dels moviments

En qualsevol moment es pot comprovar el funcionament dels moviments des del mateix arxiu .fla, mitjançant el mandat Control > Play. Si no ens trobem en el primer fotograma, podem anar-hi amb el mandat Control > Rewind.

A més, fent clic en el punt de la línia de temps corresponent a qualsevol fotograma veurem el contingut d'aquest; això és especialment útil en el cas de les interpolacions, ja que ens permet analitzar-les en detall.

 

8.7. Veure el recorregut

Una altra eina molt útil és l'anomenat paper ceba (Onion skin), que ens permet veure simultàniament el recorregut de la interpolació (icona a la part inferior de la línia de temps). Prement-la apareix una indicació de dels fotogrames vistos simultàniament; en podem arrossegar els límits per veure un tram més o menys gran de la interpolació.

Exemple El rectangle verd correspon a la interpolació de moviment; la línia negra a una interpolació de forma en què un cercle es converteix en una recta. A la línia de temps veiem els fotogrames als quals corresponen les diverses imatges simultànies.