10. Mostres i mostreig

Índex | Anterior | Següent | Taules

 

Cens i mostra

Quan estudiem les variables de tots els individus d'una població, l'estudi s'anomena cens. Això rares vegades és factible, per consideracions econòmiques, de complexitat o de temps. En aquests casos recorrem a l'estudi d'una mostra, amb la intenció que els resultats obtinguts en la mostra sigui aplicables al conjunt de la població.

 

Mostreig a l'atzar

Cal que les mostres reprodueixin amb la màxima fidelitat les poblacions que tracten de representar.

Les mostres s'obtenen a l'atzar, de manera que no hi hagi cap mena de control previ sobre les característiques de cada un dels individus de la població.

Per a això es fan servir daus (o qualsevol sistema equivalent), taules de nombres aleatoris o programes informàtics que generin nombres aleatoris.

Sovint volem estudiar un paràmetre per al conjunt de la població i alhora per a parts clarament definides d'aquesta. En aquest cas dividim prèviament la població en dues o més categories, i apliquem el principi d'aleatorietat en cada una d'aquestes, tot respectant les proporcions de cada categoria.

Suposem que volem fer un estudi sobre els 12.678 alumnes d'una universitat; aquest alumnat es compon de 6.517 nois i 6.161 noies, i ens interessa determinar també si hi ha diferències en determinades variables segons el sexe. Farem, per exemple, una mostra composta de 65 nois i 62 noies. Dins cada grup, però, farem una selecció perfectament aleatòria.

A vegades les dades de què disposem no ens permeten tenir una relació completa de tots els individus de la població, però sí que coneixem la seva distribució quantitativa segons determinats trets. En aquests casos determinem una quota per a cada tret o combinació de trets, i fem seleccions a l'atzar fins a tenir plenes totes les quotes.

Volem fer un estudi de mercat d'una nova beguda refrescant. Dividim la població per edats (nens, joves, adults, vells), per sexes, per lloc de residència (població de conurbacions, població urbana, població rural), i calculem quants individus hem de triar de cada intersecció de factors (per exemple, concloem que hem de triar 12 homes joves de població rural). Un cop tinguem plena aquesta quota, anirem descartant els nous casos que se'ns en presentin, i així fins a tenir plenes totes les quotes.

Algunes vegades no és possible respectar les proporcions que deriven dels supòsits anteriors, perquè un dels grups surt massa gran o massa petit; en aquests casos fem grups no proporcionals; però a l'hora d'explotar els resultats hem d'establir factors de ponderació. Això, indubtablement, complica els càlculs.