6. Relacions d'un a un

Índex
Capítol anterior
Capítol següent

6.1. Definició

Una relació d'un a un (1:1) és aquella que s'estableix prenent com a base la igualtat entre els valors de les claus primàries de dues taules.

En aquest cas ens trobem davant una sèrie d'elements dels quals recollim una sèrie d'atributs en una taula i una altra sèrie d'atributs en una altra. No es tracta mai d'una necessitat de tipus lògic, sinó purament instrumental, deguda a alguna de les causes següents:

El treball típic amb les taules relacionades un a un és la presentació conjunta de dades d'una o de més registres homòlegs tot associant les dades repartides entre les dues taules. En realitat això equival a fer de les dues taules una de sola.

 

6.2. Aplicació de les condicions de normalitat

A tots els efectes dues taules amb una relació 1:1 s'han de considerar com dos fragments d'una única taula, i en conseqüència les tres condicions de normalitat s'han d'aplicar no solament a cada una per separat, sinó també al conjunt.

En una escola duen dos registres dels alumnes: un amb les dades personals i un altre amb les dades com a alumne. A la primera taula hi ha un camp amb la Data de naixement; a la segona, un camp amb la Data d'accés a l'escola i un altre amb l'Edat en accedir a l'escola. Cada una de les dues taules, preses individualment, compleix la tercera condició de normalitat. Però preses en conjunt, és evident que Edat en accedir a l'escola és un camp calculable a partir de Data de naixement i Data d'accés a l'escola. El conjunt, doncs, viola ta tercera condició de normalitat.

 

6.3. Integritat referencial en les taules relacionades 1:1

Si les dues taules recullen dades sobre els mateixos elements, ja s'entén la necessitat lògica que les dues taules tinguin el mateix nombre de registres amb els mateixos valors en les respectives claus primàries, és a dir, integritat referencial.

La possibilitat de convertir aquesta necessitat lògica en una condició operativa indefugible o almenys fàcilment controlable varia segons quin sigui el programa informàtic emprat. Access, per exemple, facilita una versió imperfecta de la integritat referencial: un cop s'ha entrat el primer registre en una de les taules, en la segona només se n'hi podran afegir de coincidents; però en la primera podran continuar afegint-se'n de nous encara que no s'incloguin en la segona.